Prototip de l’acomplexat català

La raó que s’hagi viralitzat aquesta foto des del Japó no és que el president de la Generalitat més insípid i sense falta de gràcia per a res de la història recent (¡i això que hem sobreviscut a Montilla, Torra i Aragonès!) hagi volgut demostrar que té sang a les venes i no orxata. I això que diuen les cròniques que fins i tot va intentar fer un tímid/matusser zapateao!

La queixa de la majoria dels que comenten la imatge és perquè consideren que el socialista, que ha viatjat al Japó amb motiu de la Setmana de Catalunya a l’Exposició Universal d’Osaka, fa més per la cultura espanyola que la catalana.

Però, ¿què esperàveu? ¿Que ballés una sardana com van fer Jordi Pujol i Pasqual Maragall davant d’Isabel II durant la seva visita a Barcelona el 1988? Si bé l’espectacle en què participava Illa era una rumba catalana (CATALANA, i recordem que el flamenc també té bases sòlides a Catalunya), es va lloar el pa amb tomàquet i fins i tot el van convertir en el Sant Jordi d’un còmic; la comunicació visual i cultural del socialista aquest any i mig de lideratge podria causar fàcilment la sensació de ser més pròpia d’un delegat del Govern espanyol que d’un president de la Generalitat.

L’etern conflicte

Recuperar la rojigualda al Palau de la Generalitat, acceptar penjar-la a la façana dels Canonges; anar a una fira a Sabadell per promoure l’oli de Jaén; preferir acudir abans a la inauguració de la Feria de Abril de Barcelona que a la primera sortida aquest segle de la Moreneta fora de la basílica pel Mil·lenari de Montserrat; resignar-se al fet que les obres de Sixena abandonin Catalunya... Si repassem el seu historial de polèmiques, normal que alguns tinguin la percepció que el president considera que a la meravellosa cultura espanyola li falta encara més defensa i promoció en clar detriment de la rica saviesa del territori que governa. Potser tot plegat és part de l’afany per desenredar l’etern conflicte entre espanyols i catalans: ens desfem de tot símbol d’identitat catalana que pugui molestar la resta de l’Estat i assumpte resolt.

Notícies relacionades

Nelson Valente crea una comèdia per a les T de Teatre

Els nous anhels de Júlia Colom

Però aquest complex i falta d’autoestima respecte a la cultura catalana no només afecta l’actual president. És generalitzat. I ho aprecio i denuncio jo –nascuda a la Corunya, de mare gallega i pare andalús– perquè de vegades un des de dins no ho sap veure... En aquest país es tolera fins i tot que una estilista d’un expresident s’atreveixi a repetir públicament que l’espardenya és sols per a la platja (algú l’hauria d’obligar a estudiar alguna cosa, d’història política o la indumentària, i saber per què els Mossos la calcen al seu informe de gala). ¿S’imaginen un representant o assessor escocès menyspreant el quilt o un cubà la rojigualda?

La ignorància no té límits ni vergonya. Però més enllà de Quim Torra, que ho va fer de forma pèssima i puntual, des de Companys que ningú trepitja el Palau amb espardenya de set vetes, un dels calçats més elegants del món. I si ni tan sols els nacionalistes catalans i els indepes s’atreveixen des de fa dècades a calçar i defensar amb dignitat una joia estilística com és l’espardenya, ¿què dimonis li exigiu ara a Salvador Illa?