Els secrets de la reina Elisenda

El monestir de Pedralbes és una joia del Gòtic català tan excepcionalment conservada que fins i tot els ossos de les seves tombes revelen informació suculenta sobre la història i plantegen misteris que esperen resoldre’s en els pròxims mesos. Coincidint amb els set segles de la fundació del convent despoblat des de la marxa de les últimes tres monges clarisses el 2025, un estudi històric pioner a Barcelona ha examinat el contingut de vuit sepulcres en els dos últims anys, inclòs el de la reina Elisenda de Montcada, fundadora del recinte al segle XIV i enterrada al claustre. Els arqueòlegs, restauradors, forenses i altres experts que prenen part de l’equip d’investigadors han localitzat restes de 25 cadàvers, més de les previstes d’inici i, fins i tot, ossos de diverses persones (i un fetus) en dues sepultures on no hi ha rastre dels que sí que s’esperava trobar. A més, els ossos de la reina de la Corona d’Aragó revelen que va patir dolors ossis insuportables abans de morir i s’han localitzat diversos cranis d’homes apunyalats, potser víctimes de la Guerra de la Independència, a principis del segle XIX.

Una de les revelacions de l’anàlisi presentada aquest dijous és que la reina Elisenda va morir entorn de la setantena i va patir d’hiperostosi esquelètica idiopàtica difusa, que li va produir calcificacions dels ossos a la meitat dreta del cos i fusions de les vèrtebres extremadament molestes. "Va haver de patir bastant en els últims temps, li feia molt mal", comenta la directora del museu del monestir de Pedralbes, Anna Castellano. L’examen de les despulles corrobora que la vídua de Jaume II va passar el seu últim any abans de morir el 1364 entre greus dolors, com la documentació històrica apunta.

"Quan li quedava un any o mesos per morir, va demanar al Papa que les monges poguessin entrar a la seva habitació per consolar-la", explica Castellano. L’antropòloga forense Carme Rissech diagnostica que Elisenda de Montcada va desenvolupar una "malaltia metàbolica per uns nivells de glucosa alts i constants", potser per menjar en excés. "S’ha detectat també en les restes d’altres nobles o monàstics de categoria alta, però també pot ser que fos diabètica", ha suggerit.

Una dona robusta i alta

Els ossos de la sobirana reposen dins d’una caixa a l’interior del vas mortuori. Les observacions forenses acrediten que va ser una dona robusta i alta per a l’època. Mesurava 1,61 metres, similar a dues parentes enterrades al monestir, Constança de Cardona i Elionor de Pinós. Altres dones que van rebre sepultura al convent eren més menudes, d’1,48 a 1,52 metres d’altura.

Una de les sorpreses per als investigadors ha sigut la troballa de les despulles de nou persones a la tomba de l’abadessa Francesca Saportella, morta el 1364. De la religiosa no hi ha rastre però, en canvi, s’han localitzat quatre cranis masculins amb lesions d’arma blanca. Tot i que no està confirmat, podria ser que la tomba s’obrís per dipositar restes de víctimes de la Guerra d’Independència, fa poc més de dos segles. "A banda de mosquetons i carrabines, en aquest conflicte es van utilitzar armes blanques, com ganivets o dagues", justifica Rissech. "Sabem que les tropes franceses van entrar dins del monestir, per la qual cosa lligaria amb els aldarulls d’aquell moment i que era una tomba assequible", dedueix Castellano.

Notícies relacionades

Adolescents dels bisbats catalans s’acostaran al Papa a l’Estadi

Noves centralitats metropolitanes

La tomba de Francesca Saportella és la que conté les restes "més complicades d’interpretar", reconeix Rissech. També ha aparegut el cos d’una dona jove embarassada que, a la pelvis, conserva el fetus d’un nen d’unes 24 setmanes de gestació. "Era una dona en edat fèrtil, així que no pot ser Saportella, i la resta són homes ferits d’arma blanca, que no poden ser del monestir", aclareix la forense.

L’arqueòleg Josep Maria Vila afegeix que dins del sepulcre es van dipositar papers i objectes devocionales dels segles XVII i XVIII. "Segurament era una tomba assequible on llançar els ossos i es va obrir més d’una vegada", interpreta. Els investigadors esperen els resultats de proves de l’ADN i carboni 14 per mirar de confirmar identitats, establir parentius i determinar la procedència dels morts. Així mateix, el noble Artau de Foces tampoc descansa a la tomba a la qual dona nom. Al seu interior s’han identificat dues dones joves adultes i tres menors. "Una era molt guapa", va afirmar Rissech. La seva calavera ha conservat una àmplia cabellera pràcticament intacta. "Té una cabellera enorme, fins a la cintura", va detallar la forense.