Noves centralitats metropolitanes

El de l’impuls i consolidació de noves centralitats metropolitanes s’ha convertit en els últims anys en un dels mantres d’alcaldes i alcaldesses de les ciutats de l’entorn de Barcelona. Projectes com el Biopol de l’Hospitalet de Llobregat, el Catalunya Media City a Sant Adrià de Besòs o el nou Campus del Clínic entre Esplugues de Llobregat i Barcelona beuen d’una mateixa inspiració: apostar per un model de metròpoli policèntrica que serveixi per descongestionar la capital i transformar àrees de projecció econòmica que, amb el pas del temps, han anat quedant obsoletes i perdent competitivitat. El vehicle de què disposen les administracions per estructurar aquesta idea és el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), aprovat inicialment (per segona ocasió) en el Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) al febrer.

Aquest full de ruta de la metròpoli del futur haurà de donar per fi carpetada al Pla General Metropolità, vigent des del 1976. En aquests 50 anys, l’esquema productiu de la ciutat i la seva conurbació han evolucionat, de manera que el PDU de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol implantar un nou model urbanístic que s’adapti als reptes de futur, entre els quals es troba la transformació econòmica a través de la innovació. En aquest temps, els històrics polígons manufacturers s’han anat degradant i han perdut funcionalitat. En aquest sentit, el PDUM proposa un model més mixt i cohesionador, que redirigeixi la tendència a bolcar-se en els serveis relacionats amb el turisme i aporti valor afegit.

Vertebrar el territori

Així, el PDU de l’AMB proposa fins a 16 espais de projecte metropolità (EPM), àmbits conformats habitualment per més d’un municipi i que inclouen zones d’influència que hauran de ser interconnectades per les denominades avingudes metropolitanes, eixos vials estratègics que volen vertebrar el territori urbà supramunicipal. Així, per exemple, per a l’ETPM Porta Garraf (que comprèn els municipis de Castelldefels i Gavà) el PDUM proposa transformar la C-31 i obrir-la a la platja per millorar la integració de l’autovia, però també per reintroduir la denominada economia blava.

Notícies relacionades

Adolescents dels bisbats catalans s’acostaran al Papa a l’Estadi

BCN s’acosta a Madrid en innovació gràcies a la investigació i la tecnologia

Per a l’ETS delta Gran Via (que implica els municipis de Sant Boi, l’Hospitalet i el Prat), el PDU metropolità es fixa que malgrat que els polígons de la zona donen feina a més de 1.000 persones, "la presència d’espais amb aptitud per acollir activitat innovadora és escàs". Així, la proposta del pla en aquest àmbit recau en el reforç amb activitats d’R+D i assenyala que la seva connexió amb la futura avinguda de la Gran Via metropolitana "dirigeixen els plantejaments de l’àmbit d’oportunitat cap a un barri mixt, amb una activitat econòmica en la continuïtat programàtica del Biopol de l’Hospitalet". Concretament, el PDUM proposa que el Prat Nord "aculli empreses auxiliars de biotecnologia, logística hospitalària i laboratoris especialitzats", cosa que ajudaria a consolidar un "corredor econòmic i tecnològic supramunicipal".

Remuntant el Llobregat, a l’altura de Sant Boi, el PDUM proposa la consolidació d’un gran equipament sanitari, assistencial i d’investigació. L’EMPM Cruïlla Sant Boi contempla aprofitar les possibles sinergies amb el Campus Docent de l’Hospital Sant Joan de Déu i la creació d’un Ateneu Metropolità que es converteixi en un "nou pol cultural dedicat a les arts escèniques".