Es necessita consens polític per exportar el model d’aigua regenerada de BCN

El repte global de l’escassetat d’aigua davant la crisi climàtica obliga a idear polítiques públiques creatives. Un exemple paradigmàtic és el del model de regeneració d’aigua de la conurbació de 3,3 milions d’habitants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En el context del III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani dels pròxims 16, 17 i 18 de juny, el Consell de l’Aigua d’EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica s’ha proposat disseccionar quina és la ‘recepta’ per exportar l’innovador sistema a altres territoris també banyats pel mar intercontinental.

Hi despunten dos ingredients indispensables: l’existència de consensos polítics i la gestió a través d’un únic operador prou solvent per donar resposta a tot el cicle integral de l’aigua, de la potabilització a la regeneració. El full de ruta metropolità cobra significació davant les exigències regulatòries. A Catalunya, per exemple, el Govern de la Generalitat s’ha proposat de cara al 2027 que el 70% de l’aigua necessària no depengui dels pantans, és a dir, de les precipitacions. "I no podem anar justos d’aigua: hi ha d’haver un romanent d’emergència per a possibles exigències climàtiques màximes", adverteix Francesc Castillo, director d’Operacions d’Aigües de Barcelona.

Aquesta empresa mixta – participada per Veolia (70%), l’AMB (15%) i Criteria (15%)— gestiona com a operador únic el cicle de l’aigua –del subministrament a les llars al sanejament o la regeneració– en 23 municipis de la Barcelona metropolitana, la capital inclosa, que al seu torn és competència de l’AMB com a administració. Aquesta unitat, avalua Fernando Cabello, director de Serveis del Cicle de l’Aigua de l’AMB, "ajuda a homogeneïtzar i dona seguretat en termes de gestió". "Ha aportat molta confiança que sigui Aigües de Barcelona la que lidera la regeneració: té laboratoris molt potents i tecnologia pionera per analitzar l’aigua", rubrica Cabello.

L’‘on’ és un dels grans interrogants que sorgeixen davant la possibilitat d’extrapolar el model barceloní al Mediterrani. "La referència hauria de ser alguna ciutat gran", comenta Cabello. Específicament, territoris on hi hagi "consensos polítics equiparables al de l’AMB [malgrat la majoria absoluta socialista, el govern metropolità és quadricolor: PSC, Junts, ERC i Comuns], que serveixin de base per liderar la regeneració amb vocació de permanència més enllà d’un mandat puntual", apunta Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO, també participant del Consell de l’Aigua de la capçalera.

Les sinergies

Notícies relacionades

Adolescents dels bisbats catalans s’acostaran al Papa a l’Estadi

Noves centralitats metropolitanes

Tot i que ni tan sols amb consensos polítics la gestió de l’aigua està exempta de pugnes – són notòries les batalles judicials que han implicat l’AMB –, les àrees metropolitanes entorn d’urbs de centenars de milers d’habitants són potencials candidates a acollir projectes de regeneració. Sense anar més lluny, a València hi ha un precedent de governança metropolitana: el Consell Metropolità de l’Horta, dissolt el 1999. Una altra ciutat mediterrània susceptible de desenvolupaments d’aigua regenerada és Tarragona. En paraules de Marta Colet, directora de concessions de Veolia a Espanya, "és absolutament viable".

Mar Perrote, directora global de Canvi Climàtic de l’energètica Moeve, obre una altra porta per explorar els usos de l’aigua regenerada. "Hi ha una oportunitat molt interessant de sinergia entre la indústria i el municipalisme". "L’aigua regenerada és la més resilient que hi ha", conclouen Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física i director de l’Observatori Fabra, i Aurora Catà, directiva i consellera independent a Repsol i Banc Sabadell.