Manresa celebra l'idil·li amb el cinema amb una festa d'agraïment a qui el fa possible

Entre el photocall i el piscolabis s'ha viscut una "nit de cinema, de memòria i de futur". Però, sobretot, de reconeixements, agraïments i aplaudiments. De l'escenari a la platea i de la platea a l'escenari. En un elegant exercici de solvència, l'actriu Cristina Brondo ha fet de mestra de cerimònies de la gala que s'ha celebrat aquesta nit al Kursaal per celebrar els deu anys de la Manresa Film Office, el servei que ha fet de pont entre la ciutat i les grans produccions audiovisuals, i els 65 del rodatge de Plácido, que va situar aquella Manresa del blanc i negre en l'imaginari cinematogràfic. I per la feina feta, un dels protagonistes en la gran majoria de parlaments ha estat la persona que ha comandat aquest servei de rodatges a la ciutat, Aleix Farrés. Brondo ha recordat els seus inicis en una Manresa que va ser l'escenari de la sèrie Rosa. Se'n recorden? Perquè avui tothom qui ha pujat a l'escenari del teatre ha mantingut o manté una vinculació amb el setè art o amb els rodatges a la ciutat. Que, en definitiva, era el que se celebrava: la relació entre Manresa i el cinema des de tots els angles. La banda sonora, per exemple, l'han posat Laura Andrés, Roser Loscos (amb un intens fil musical) i, al final, Elena Gadel (sense Manu Guix, hospitalitzat per una pneumònia)... però també ha sonat una diva com Madonna en temps de Like a prayer. És el que té la màgia del cinema. És ficció, però no ho sembla.

La "complicitat" de la ciutat amb el sector audiovisual i la seva "transformació" amb la "feina incansable de l'Aleix" han estat tres dels punts destacats en el primer parlament de la nit, el del regidor d'Empresa, Turisme i Coneixement, Joan Vila, que ha obert la gala. Una Manresa de cel·luloide que ha començat recordant els inspiradors de la festa: el llegat deixat pel Plácido de Berlanga (el nom de la gala no és casualitat) i el brindis per la Manresa Film Office, el servei municipal que una dècada ha convertit la ciutat en un plató, amb 291 projectes audiovisuals rodats del 2017 al 2025. I com a mostra, per la pantalla que presidia un escenari en vermell sang han desfilat algunes de les produccions que s'han rodat a la ciutat.

Arribava el moment dels reconeixements. Primer, "mirant cap a casa". A Cineclub Manresa, per haver fet del cinema "un espai de pensament i cultura compartida" (han recollit la placa commemorativa Teresa Torra Oliveras i Jordi Casas Duocastella, en representació de l'entitat, que celebra 70 anys i que ha lliurat el regidor Vila). A Multicinemes Bages Centre, pel "compromís" de mantenir viva una sala de cinema en temps de canvis constants" (ha rebut el premi Jordi Padró, responsable de l'equipament, de mans de l'alcalde Aloy). I al festival Clam, que "ens recorda que el cinema també pot ser una eina per entendre millor el món" (Ramon Serra ha recollit el guardó que li ha lliurat Elia Tortolero, delegada territorial del Govern a la Catalunya central).

La nit ha continuat amb un segon bloc de reconeixements, aquesta vegada als rodatges que han fet de la ciutat "una part essencial del seu univers visual". La primera, i de nou jugant a casa, la sèrie Tú también lo harías, del manresà David Victori, que ha rebut el guardó de mans del crític de cinema Manuel Quinto. Una sèrie que, ha dit, el va fer "reconciliar-se" amb la seva ciutat. Del thriller urbà de Victori a la premiada Las leyes de la frontera, de Daniel Monzón, que ha agraït el premi des de la pantalla. A l'escenari, el director d'art més premiat de l'estat, Balter Gallart, que va treballar en aquesta producció i, també, en la sèrie El cuerpo en llamas, que ha rebut la placa de mans d'Aleix Farrés, director de la Manresa Film Office. Gallart ha lloat els "mils racons i els milers de possibilitats" de Manresa com a plató: "Amb ganes de tornar-hi!". I Hache, amb tu va començar tot. La sèrie de Netflix ha reunit al director Fernando Trullols (Balandrau), que ha reivindicat Berlanga, amb qui va treballar d'assistent de direcció a París-Tombuctú i que s'ha definit, "com un manresà més", i al camaleònic Marc Martínez, que ha recordat als seus mestres i ha alçat la veu a favor, precisament, de les demandes dels professors i l'escola pública. Ambdós han rebut el premi del gran Mario Gas, una figura molt "important" en la trajectòria de l'actor. I finalment, Upiro, que ha fet sortir a l'escenari els oscaritzats David Martí i Montse Ribé (El laberinto del fauno), que han treballat en els efectes especials en aquest film de vampirs d'Óscar Martín, també present a la gala, i que han posat en primer terme la feina artesana i el fet de poder treballar a casa. El públic, que gairebé omplia la platea, ha pogut veure en exclusiva les primeres imatges del film, rodat el passat 2025 a l'Auditori de Sant Francesc. Farà molta por.

Notícies relacionades

La nit en què Manresa ha estat un gran 'photocall'

Sopar benèfic de la Fundació Catalunya Cultura

Després d'un interludi musical amb la potentíssima Elena Gadel, que ha fet les delícies del públic amb La Llorona de Chavela Vargas, Paraules d'amor de Serrat (cantada tímidament pels assistents) i La Rosa (d'El Petit Príncep), ha arribat la recta final amb dos dels moments més emotius de la nit: l'homenatge a qui és "una institució" de la cultura del nostre país, Vicky Peña, un dels grans noms que van participar en la manresana 7 raons per fugir (Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras), que ha rebut el guardó del regidor Vila, i el reconeixement a l'actor manresà Miki Esparbé, punta de llança del "talent de casa", un actor d'una "versatilitat extraordinària". Peña i Esparbé s'han endut les dues grans ovacions de la nit. Com bé sabem, roda el món i torna al Born. Peña, que ha definit el seu ofici de "privilegi i de responsabilitat", fet amb el "cor", ha avisat dels perills que pot comportar la IA: "que no ens acabi vampiritzant"; Esparbé, que s'ha sumat a les felicitacions perquè la Manresa Film Office hagi tornat a posar "Manresa en el mapa de l'audiovisual", ha recordat els dibuixos del rodatge que el seu pare va fer de Plácido i ha aprofitat per demanar "estimular l'esperit crític dels joves" en un moment d'ascens de la ultradreta: "La cultura ens farà lliures!". Encara ressonant els intensos aplaudiments, l'alcalde Marc Aloy, que ha lliurat el guardó a Esparbé, ha tancat la gala remarcant la "projecció i l'orgull" que han injectat a la ciutat la Manresa de cine.

I com ha apuntat Brondo, "que aquesta nit sigui només una escena més d'una pel·lícula que encara té molt per explicar". La nit ha continuat al pati del Kursaal. Però això ja és una altra pel·lícula.