De noia Disney a estrella mundial: l’evolució imparable de Sabrina Carpenter

Nascuda a Quakertown, un poblet de Pennsilvània, Sabrina Carpenter va sorgir, com tantes d’altres, del planter Disney. El 2011, amb 10 anys, va participar a Miley World Superstar, un concurs de cant ‘online’ organitzat per Miley Cyrus després d’enterrar el seu alter ego Hannah Montana. Va quedar tercera, però el seu carisma aviat va cridar l’atenció del gegant de l’entreteniment infantil, que el 2013 la va fitxar per prestar les seves cordes vocals a la princesa Vivien a la sèrie animada ‘La Princesa Sofia’ –seguint els passos de la seva tia Nancy Cartwright, la veu original de Bart Simpson a ‘Los Simpson– i un any després li va donar un paper a la sèrie ‘Riley i el mundo’, de Disney Channel. També va firmar llavors amb Hollywood Records, una de les filials musicals de la casa de Mickey Mouse, amb la qual va editar entre el 2015 i el 2019 quatre àlbums d’estudi que van passar sense pena ni glòria per les llistes d’èxits. En efecte, tot i que molts la considerin una nouvinguda, acumula més d’una dècada de carrera.

Com que la majoria de mortals, no va tenir un 2020 precisament memorable: l’11 de març va debutar a Broadway amb una adaptació musical de‘Chicas malas’, però només va poder actuar una nit, perquè l’endemà tots els teatres van abaixar el teló per la pandèmia. I a principis del 2021, per a súmmum, va haver de lidiar amb una onada d’assetjament virtual després que Olivia Rodrigo l’assenyalés a ‘Drivers License’ com la «rossa» que es va interposar en la seva relació amb Joshua Bassett. Massa pedres al camí per a algú que, per al gran públic, ni tan sols havia començat a caminar.

Telonera de Taylor Swift

Contra tot pronòstic, lluny d’ensorrar-se, va aprofitar aquell moment per trencar amarres amb l’univers Disney i fitxar per Island Records, que el juliol del 2022 va publicar ‘Emails I Can’t Send’, oficialment el seu cinquè àlbum d’estudi, però que bé podria considerar-se el primer de la Sabrina Carpenter que avui coneixem: una artista apta per a tots els públics, però amb un sentit de l’humor picant, més propi d’una vedette de revista que d’un producte orquestrat per un exèrcit d’executius i productors. Prova d’això va quedar patent el febrer del 2023, quan va actuar a ‘Live Lounge’ de BBC Radio 1 i, al final de ‘Nonsense’ –el primer tema seu que es va viralitzar a TikTok–,va canviar la lletra per entonar: «¿Com de ràpid podries treure’t la roba? / Soc americana, no britànica, així que per a mi BBC significa una altra cosa». L’acudit, que en realitat feia referència al terme ‘big black cock’ (gran polla negra), no va fer gaire gràcia a l’ens públic. Immediatament, van eliminar el vídeo de YouTube.

Notícies relacionades

Una cantant catalana es cola a la llista de candidates a cançó de l’estiu a Spotify

Melody, "esgotada i trista", segons el seu entorn

Pot ser que ‘Emails I Can’t Send’no sobrepassés el lloc 23 en la llista de vendes nord-americana, però allò no va impedir que aTaylor Swift la contractés com a telonera del seu faraònic ‘The Eras Tour’ a Mèxic, Llatinoamèrica, Austràlia i Singapur entre el 2023 i el 2024. Gràcies a l’impacte viral de la gira, milions de persones van descobrir Carpenter per primera vegada. Amb olfacte, va aprofitar el mediàtic aparador per polir la seva imatge de lolita dels anys 50 amb llengua afilada, més pròxima a la d’una comediant de club nocturn que a la d’una princesa Disney. I, per descomptat, per llançar dues cançons: d’una banda, a l’abril, la tontorrona ‘Espresso’; i al juny, ‘Please’, Please, Please’, un artefacte entre el country i el synth-pop que bé podria haver firmat Dolly Parton i que li va valer, fins ara, el seu únic número u en el rànquing de senzills més prestigiosos del món. 

Amb aquests dos aperitius sonors, no va sorprendre que ‘Short n’Sweet’, el sisè LP, arribés al cim del Billboard 200 l’agost del 2024. Produït en part per Jack Antonoff, l’àlbum no reinventa el pop ni pretén fer-ho. No obstant, ens recorda una veritat sovint oblidada: el pop, en la seva essència més pura, és un entreteniment per al gaudi, no un exercici de sobreintel·lectualització. El que importa és que el seu protagonista ho vengui amb honestedat i espurna. I en aquest aspecte, Sabrina Carpenter sap jugar molt bé les seves cartes. Almenys, de moment.