La gala dels Goya torna a Barcelona 26 anys després

Era el 29 de gener del 2000. Barcelona, concretament l’Auditori, era per primera vegada l’escenari de la gala dels premis Goya. Des que es van instaurar el 1987, els guardons més importants del cine espanyol mai havien sortit de Madrid. Després s’ha fet en altres seus (València, Sevilla, Màlaga, Granada i Valladolid), però Barcelona no havia repetit. El segon acostament dels Goya a la ciutat es produeix en un dels millors moments per al cine català, tant en repercussió comercial (El 47, Casa en flames) com artística (Romeria, a la competició de Cannes), i en un context polític concret, una cosa que agradi o no sempre té incidència. A la dreta i a l’extrema dreta espanyola no els farà gaire gràcia l’elecció en plena reivindicació del català com a llengua oficial a la Unió Europea i de l’aprovació dels pressupostos de l’Estat.

La designació es pot llegir en clau política. En clau econòmica. En clau artística. Però ja és un fet. Ha passat un quart de segle des d’aquella cerimònia a l’Auditori barceloní, dirigida per Rosa Vergès i presentada per Antonia San Juan, en què es va coronar com a millor pel·lícula Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar. Hi va haver alguna cosa de justícia poètica en aquell guardó, tenint en compte la importància de Barcelona en el film; Almodóvar va filmar molt bé l’interior d’un clixé cultural-turístic, la Pedrera. I també de divertiment, quan Almodóvar, com Marilyn Monroe davant John F. Kennedy, va rebre el Goya al millor director de mans de la seva actriu, Marisa Paredes, i va començar el per molts anys amb què els assistents van felicitar i van complimentar el príncep Felip. La cara de circumstàncies del llavors ministre d’Educació, Cultura i Esport, Mariano Rajoy, al costat del príncep d’Astúries és per recordar. Eren altres temps.

Proximitat amb els Gaudí

Notícies relacionades

Collboni elogia el Cruïlla com "el festival més amable" en el 15è aniversari

Rubens i el barroc flamenc sedueixen al CaixaForum BCN

Dues dècades i mitja després, els Goya tornen a Barcelona, tot i que encara no se sap en quin espai ni data exacta se celebrarà la gala. Es pot festejar la decisió, tot i que també enclou algunes incògnites atesa la proximitat de l’esdeveniment amb el de la festa del cine català, els premis Gaudí. ¿Una cosa anul·larà l’altra? S’haurà de veure, sobretot si hi ha títols que repeteixen en les dues cerimònies.

Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, va emmarcar la tornada dels Goya a Catalunya en el moment dolç que viu aquesta cinematografia, i va aprofitar per reivindicar la "cocapitalitat compartida" de la ciutat en els àmbits de la cultura i de la ciència. L’alcalde es va referir a Marcel Barrena, J. A. Bayona, Carla Simón i Isabel Coixet com a referents en aquesta situació d’aparent bonança. L’elecció coincideix també amb l’aposta manifesta del govern municipal amb el sector (la Catalunya Media City a la zona de les Tres Xemeneies), una aposta clara pel teixit econòmic del sector que va ser importantíssim fa anys i ara s’intenta recuperar. La gala barcelonina del 2000 va ser l’última a què van acudir representants de la Casa Reial.