El TNC entra en la salut mental amb ‘Anatomia d’un suïcidi’, d’Alice Birch

El suïcidi, un tema tabú del qual no es parla gaire, és el desencadenant d’una impactant obra d’Alice Birch que va desembarcar ahir a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). S’hi planteja fins a quin punt el suïcidi d’una dona condiciona el destí de dos dels seus descendents. ¿Quina herència ens deixen les nostres mares i les seves ferides? ¿Un trauma es pot transmetre genèticament? ¿Les generacions posteriors poden ser-hi immunes? Birch (Malvern, 1986), una autora anglesa que ha escrit guions per a sèries com Succession i pel·lícules com Lady Macbeth, disfruta explorant un tema tan complex com delicat amb aquesta peça que va crear després de donar a llum.

"És una obra sensible, commovedora, poètica. Pot ser fosca però té sentit de l’humor. Està escrita de manera brillant, amb una experimentació i una aposta formal molt elevada que no evita que l’obra sigui un gran viatge emocional", va assegurar la directora, Glòria Balañà Altimira. Feia temps que volia portar a escena aquest desafiament. Anatomia d’un suïcidi, estrenada al Royal Court de Londres el 2017, s’allunya de la quotidianitat i del naturalisme per explorar altres formes. És una obra complexa on tres històries de dones d’una família connecten malgrat no coincidir temporalment.

Notícies relacionades

Deu pel·lícules dels anys 80 per a fans de ‘Stranger Things’

Rosalía es corona en la llista de ‘Vogue’ dels 55 més ben vestits del 2025: «Coneguda per recórrer a Déu –i a un McQueen ‘vintage’– després d’una ruptura devastadora»

32 escenes

Marta Ossó Castillón, Maria Ribera i Patricia Bargalló interpreten respectivament la Carol, l’Anna i la Bonnie, tres dones de diferents generacions connectades pel trauma del suïcidi, amb la maternitat i la depressió postpart com a teló de fons. Eduardo Lloveras (John) i Jaume Madaula (Jamie) completen el repartiment amb Ester Cort, Jacob Torres, Abril Julien, Andrea Portella i Ramon Pujol, que interpreten diferents personatges. A través de 32 escenes, Birch desplega un tríptic amb un desenvolupament que intenta trencar amb els patrons heretats del patriarcat i del capitalisme.