El Suprem confirma que les pintures de Sixena del MNAC han de tornar a Aragó

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència d’Osca que ratifica la propietat aragonesa de les valuoses pintures murals del monestir de Sixena, considerades una de les joies del romànic espanyol.

La sentència obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a restituir a la sala capitular del monestir de Vilanova de Sixena (Osca) les pintures murals extretes d’allà. No hi ha més recursos possibles després de dues sentències judicials favorables al Govern aragonès (la de primera instància i la de l’Audiència Provincial d’Osca), malgrat que una magistrada del Jutjat de Primera Instància número 2 d’Osca va paralitzar-ne el retorn al considerar que el trasllat posaria en risc una obra d’art «d’extraordinari valor artístic» especialment «vulnerable».

Des del museu català, que al llarg de la polèmica ha adoptat un perfil tècnic davant un cas molt polititzat, especialment inflamat en els anys del procés, l’actitud no s’ha mogut: la prioritat és assegurar que les pintures, molt delicades, no corrin riscos que les puguin posar en perill.

Estava previst que la sala civil número 1 del Tribunal Suprem resolgués el recurs de cassació interposat des de Catalunya contra la sentència de l’Audiència d’Osca, que el 2020 confirmava la propietat aragonesa de les pintures. El recurs va ser interposat pel MNAC i la Generalitat per evitar que les pintures sortissin del museu, com ja va passar amb les peces requisades per agents de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida el 2017.

«¿Es pot traslladar la piràmide de Keops? Segurament. Poder, es pot tot. Així que la pregunta és absurda i perversa. La pregunta rellevant no és si es pot o no, sinó si s’aconsella o no», reflexionava Pepe Serra, director del MNAC, fa quatre anys després de conèixer una de les sentències favorables al Govern d’Aragó. Més bel·ligerant va ser la posició del llavors conseller de Cultura, Santi Vila, que va arribar a afirmar: «La nostra posició és granítica. Jo, com a conseller de Cultura, sota cap circumstància autoritzaré la sortida de les pintures. N’assumeixo tota la responsabilitat i les conseqüències». Tant Vila com el seu successor en el càrrec, Lluís Puig, tenen causes judicials pendents derivades de Sixena.

Un monestir en flames

L'estiu de 1936 el monestir del segle XII de Vilanova de Sixena va cremar. Les pintures murals de la seva sala capitular són, segons el MNAC, «una obra mestra de l’art del 1200 i al seu torn un exemple únic i primordial de l’art medieval hispànic», una mica com la Capella Sixtina de l’art medieval espanyol. Sixena era un monestir femení, estretament vinculat a la cort catalanoaragonesa, fundat el 1188 per la reina Sanxa de Castella, dona d’Alfonso el Cast.

El monestir va ser incendiat durant la Guerra Civil. Les flames van devorar la major part de l’extraordinari artesonat mudèjar de la sala capitular, mentre que les pintures dels murs van anar desapareixent o van quedar danyades de manera irreversible. El mateix any de l’incendi, i per salvaguardar-les, les pintures van ser arrencades per un equip d’especialistes enviat des de Barcelona, que es va ocupar també de traslladar-les i restaurar-les posteriorment.

El 1940 van ingressar al museu català, on s’exposen des de 1961. Les pintures són fràgils i ja van patir un incendi del qual van ser rescatades per Josep Gudiol i després restaurades amb els diners de l’Ajuntament de Barcelona. Després van arribar les demandes del Govern d’Aragó.

Una temeritat

El gener del 2018, la magistrada del Jutjat de Primera Instància número 2 d’Osca va dictaminar que traslladar-les era una temeritat. «L’estat de fragilitat de les pintures és tal que les fa especialment vulnerables davant l’esmentat procés de desmuntatge, transport i muntatge posterior», exposava la interlocutòria. Aquest risc «és prou motiu per paralitzar l’execució provisional, tenint en compte que ens trobem davant una obra d’art d’extraordinari valor artístic, per la qual cosa si patís algun tipus de deteriorament resultaria d’extrema dificultat reparar-la, afegia l’escrit, coincidint amb els informes dels experts del MNAC.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya es va oposar des del principi a l’execució provisional de la sentència que ordena la restitució de les pintures a l’antiga sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena pels «riscos extremadament alts» que suposaria el trasllat, durant el qual les pintures podrien quedar «irremediablement danyades».

El monestir de Sixena va reobrir el mes de març passat les portes després d’un prolongat tancament de tres anys.

La Guàrdia Civil al Museu de Lleida

Un dels episodis de més tensió, tan sols dos mesos després de l’1 d’octubre, va tenir lloc el desembre del 2017, quan agents de la Guàrdia Civil i els Mossos van entrar al Museu de Lleida per emportar-se 44 obres de Sixena que custodiava el museu, una peça separada del cas que es va acabar desembussant després de l’aplicació de l’article 155. Hi va haver protestes i càrregues contra els concentrats per protegir els béns i més d’un helicòpter sobrevolant la ciutat.

Un conflicte des de 1995 atiat pel procés

El conflicte va arrencar el 1995 amb la segregació dels municipis aragonesos del bisbat de Lleida després de vuit segles de convivència i que enfronta Catalunya i Aragó pels béns de les parròquies escindides. El conflicte ha tingut diversos fronts judicials oberts. Un afecta les peces que les últimes monges del monestir d’Osca van portar amb elles en el trasllat a Catalunya, en la dècada de 1970, i que als 80 i 90 van vendre al MNAC i la Generalitat. Les sentències de primera instància i de l’Audiència Provincial van fallar a favor d’Aragó, que esgrimia la indissolubilitat del monument, patrimoni protegit des de 1923, i reclamava el retorn de les obres. La conseqüència va ser l’entrada de la policia al museu el 2017.

Notícies relacionades

L’empresa mèdica que portarà IA catalana a un concurs de l’ONU

Imanol Arias és condemnat per frau fiscal i Ana Duato n’és absolta

Catalunya al·legava les lleis de patrimoni catalanes, l’extrema fragilitat de les peces i el fet que no hi hagi encara una sentència ferma per negar-se al trasllat. Però les coses van fer un tomb amb l’aplicació del 155 i amb Iñigo Méndez de Vigo exercint de conseller. 

La sala capitular i la Franja

L’altre front obert és el de les pintures murals de Sixena, uns frescos molt singulars pintats a la sala capitular del cenobi al segle XII i que es conserven al MNAC. Van arribar al Palau Nacional després que en una campanya de salvaguarda del patrimoni durant la guerra civil, Josep Gudiol rescatés el que quedava d’unes pintures cremades que estaven a la intempèrie (el sostre no es va reconstruir fins a la dècada dels 90) després de l’incendi que va patir el monestir durant els inicis de la contesa.