Carla Simón porta ‘Romería’ a Cannes

Igualment d’inesperat va ser l’Os d’Or que la cineasta catalana va aconseguir en el certamen berlinès gràcies al seu segon llarg, Alcarràs (2022), perquè aleshores feia gairebé quatre dècades que el cine espanyol no obtenia aquesta mena de triomfs. D’aquí a uns dies, en canvi, quan Simón presentarà en la competició del Festival de Cannes el seu tercer llargmetratge, Romería, ja ho farà convertida en una de les veus més estimulants del cine d’avui dia. Hi ha moltes mirades fixades en aquesta directora i certes expectatives creades, i no és forassenyat suposar que això imposa pressió.

Però María Zamora, productora de la nova pel·lícula i col·laboradora habitual de Simón, no ho veu així. Segons la seva opinió, participar en el certamen francès és més un honor que una responsabilitat. "Ens han obert les portes del festival més important del món, un lloc reservat només a uns quants cineastes. I aquesta invitació ja és un premi en si mateixa. Haver sigut seleccionats en la competició oficial, a més, ens proporciona una oportunitat extraordinària de visibilitat i possibilitats de negoci a escala internacional".

Arribar ‘in extremis’

¿Aquesta visibilitat, però, no significa precisament que una mala acollida a Cannes podria representar un llast per a la pel·lícula? "Jo no ho veig així", assenyala Zamora. "Més aviat al contrari: que Romería hagi sigut seleccionada entre les millors pel·lícules de la temporada esmorteeix aquest risc perquè, independentment del que passi en el festival, gràcies a això ja està situada en un punt de partida molt més còmode amb vista al llançament comercial".

Assegurar la participació de la pel·lícula en el concurs de Cannes no ha sigut gens fàcil, assegura la productora, Premi Nacional de Cinematografia el 2024. "La vam haver d’enviar al certamen perquè en fessin una valoració quan encara no estava acabada, la vam continuar muntant durant el procés i els vam ensenyar diverses versions fins que vam completar la definitiva. I encara ara treballem amb el so i amb els títols de crèdit per arribar in extremis a l’estrena al festival".

Romería és una nova entrega –potser l’entrega final– de la indagació cinematogràfica que fa anys que Simón fa en els seus propis orígens i en la història dels seus pares, que es van morir tots dos quan era una nena per culpa de la sida i de l’heroïna.

A Estiu 1993, la cineasta va recrear els seus anys d’infantesa en braços dels seus pares adoptius, que eren els seus oncles. Posteriorment es va projectar a si mateixa en cadascun dels nens que apareixien a Alcarràs, la història d’una família composta per tres generacions d’agricultors inspirada en la de la seva pròpia mare. En els últims anys, així mateix, ha dirigit dos llargmetratges: a Después también (2018) va explorar l’estigma social del VIH, i a Carta a la meva mare per al meu fill (2022) es va imaginar un contacte gairebé místic entre la progenitora que amb prou feines va conèixer i la criatura que estava a punt de crear. Aquesta pel·lícula es va inspirar en bona part de la correspondència que vas deixar la mare de Simón abans de morir. En certa manera Romería també.

La pel·lícula explica com una jove arriba a Vigo a buscar el certificat de defunció del seu pare i, mentre espera que se solucioni el tràmit burocràtic, passa uns dies amb aquesta família paterna que gairebé no coneixia. A través dels seus oncles, ties i avis, la jove mira d’esbrinar qui van ser els seus progenitors i com va ser la història d’amor que van protagonitzar tots dos, però la vergonya que senten aquests familiars a causa de la drogoaddicció de la parella s’encarrega d’impedir-ho. El relat va fent salts temporals entre la primera dècada del nostre segle i els anys 80 del passat, i també alterna una forma narrativa eminentment realista amb una altra de situada en el terreny de la fantasia. "Romería no és només la història de la meva família, sinó la de tota una generació que va desaparèixer tocada per la sida i la de tots aquells orfes que van quedar vius i desposseïts d’orígens, passat i records", indica la directora.

La debutant Llúcia Garcia és la protagonista, en el paper de Marina. El repartiment el completen Tristán Ulloa (El caso Asunta), Celine Tyll (Omnívoros), Miryam Gallego (La moderna), Janet Novás (O corno), José Ángel Egido (Reina roja) i Sara Casasnovas (Chegar a casa), entre d’altres.

La pel·lícula més ambiciosa

Romería és, de tros, la pel·lícula més ambiciosa de Simón fins ara. "El seu pressupost és bastant més alt que el d’Estiu 1993 o Alcarràs", confirma Zamora. "Durant el rodatge, vam traslladar un equip molt extens a Vigo durant uns quants mesos, i la complexitat de les localitzacions va requerir mitjans econòmics que les anteriors pel·lícules de la Carla no havien hagut de menester". Romería ha tingut un pressupost d’uns cinc milions d’euros i compta amb la prestigiosa Hélène Louvart com a directora de fotografia.

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

El mèrit que la presència de la pel·lícula a Cannes suposa és fruit del treball d’equip. "La Carla és una cineasta a qui li agrada compartir tots els detalls del procés creatiu, des de coses essencials com el guió, el càsting i el muntatge fins als detalls més petits, com les possibles interpretacions d’un subtítol", diu Zamora. "De la mateixa manera, comparteixo amb ella decisions sobre possibles socis de producció o estratègies de màrqueting. És a dir, compartim tots els processos, i això fa que la nostra feina sigui molt intensa i exigent però alhora molt enriquidora per a les dues parts. La Carla no ha parat de posar-se reptes i de superar-se amb cada pel·lícula, i no hi pot haver res de més gratificant com a productora per acompanyar-la en aquest viatge".

Passi el que passi al Festival de Cannes, Elástica Films ja ha fixat el dia de l’estrena de Romería, que serà el 5 de setembre.