Hèctor Parra prepara una òpera en homenatge a París

El compositor barceloní viu el seu particular ‘Any Miró’. La seva translació de les ‘Constel·lacions’ de la pintura a la música ha triomfat amb l’OBC.

Hèctor Parra prepara una òpera en homenatge a París
3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Hèctor Parra (Barcelona, 1976) està preparant una nova òpera que s’estrenarà a París el 2027. "Serà el meu homenatge a París, la meva ciutat adoptiva. Jo i la meva dona ens hem forjat a París, també com a parella, sent els dos catalans", comenta. "No tot ha sigut fàcil, sens dubte, però París ens ha deixat evolucionar. Com a artista no sé si hagués pogut fer el mateix a Barcelona proposant un llenguatge com el meu, radical i difícil". Aquesta dificultat connecta per a ell amb l’essència mateixa de l’ésser humà i la seva complexitat.

"Sempre tinc presents aquests forats negres en què es pot caure, moments de crisi absoluta que porten al genocidi". Aquesta ambivalència entre la poesia i l’horror de la nostra societat l’ha portat a treballar en l’òpera i la lírica amb directors d’escena com Georges Lavaudant, Calixto Bieito i Milo Rau, i escriptors com Händl Klaus, Marine NDiaye i Fiston Mwanza Mujila.

Artista polifacètic

El polifacètic compositor ha acompanyat a l’OBC per França, on s’han estrenat a Lió i Ais de Provença dues peces breus simfòniques que ha creat inspirat en les Constel·lacions de Joan Miró (1893-1983), un artista universal que el té captivat.

"Aquesta sèrie que va fer Miró et porta a reflexionar com l’ésser humà pot arribar a ser un animal genocida més gran i, alhora, un gran poeta", diu Parra, que va aconseguir bones crítiques amb l’òpera Les bienveillantes (Les benèvoles), adaptació de la novel·la homònima de Jonathan Littell. El disc ha obtingut el prestigiós Grand Prix international du disque de l’Académie Charles Cros.

El pintor català s’havia exiliat a la capital francesa després de la Guerra Civil espanyola i es va refugiar a Normandia poc abans que les tropes de Hitler envaïssin França. "Els sons orquestrals em permeten explorar la monstruositat de la seva obra de manera brutal", comenta Parra. La sèrie Constel·lacions reflecteix els seus temors en aquells moments davant l’avenç del feixisme així com el contrast entre l’horror creat per l’home i la seva insignificança davant el cosmos. "Miró quan va fer aquestes obres pensava que potser mai més podria pintar. Temia fins i tot que el matessin", afegeix.

Aquesta sèrie, que va començar a França el 1940 i va finalitzar a Mont-roig el 1941, és per a Parra una obra que posa en joc una "polifonia a tres veus", un procés creatiu que no només reflecteix l’evolució personal de l’artista, sinó també la complexitat de la seva aproximació a l’art en aquell moment. Segons Parra, el treball de l’artista comença amb una primera etapa en què "tacava amb els seus pinzells la superfície sobre la qual estava treballant". Després, "ho observava i dibuixava els monstres de manera metòdica amb un traç negre; i al final introduïa les estrelles, sols negres, rellotges de sorra i altres elements que provenen de l’art neolític".

Pròxima estrena

Notícies relacionades

Si les obres que ha estrenat l’OBC s’inspiren en els dissenys número 18 i 19, les que acaba de compondre per a l’Elbphilharmonie d’Hamburg es basen en les tres anteriors. Les estrenarà la temporada vinent però abans, el 26 de juny estrenarà a la Philarmonie de París el Ensemble intercontemporain estrenarà el seu Concert de trompeta i electrònica creat a partir del Tríptic blau de Miró, una obra que es troba normalment al Centre Pompidou. "Són quadros dels anys 60 que mostren un Miró diferent, madur, que viu al Mediterrani i ha trobat la pau interior".

Completarà el concert L’Étoile matinale, una altra obra inspirada en les constel·lacions mironianes que va fer per a quartet amb trompeta, oboè, piano i contrabaix. És una de les dues creacions que va compondre abans de ficar-se de ple en el cicle per a Constel·lacions per a piano a quatre mans i actor, estrenat per encàrrec de L’Auditori el 2023 amb poemes d’Arnau Pons, veu de Pere Arquillué i Lluïsa Espigolé i Imma Santacreu, al piano. Aquest va ser l’origen aquest espectacular Any Miró musical que s’ha muntat Parra, un home curiós que a més de compondre dibuixa i col·lecciona art africà.