Nous estudis connecten la microbiota amb la salut mental: «ja hi ha psiquiatres que recepten probiòtics»

Aquest divendres 10 d’octubre se celebra el Dia de la Salut Mental i la doctora Vallès-Colomer parla d’un camp d’investigació en què es va començar a treballar fa dues dècades i que ha viscut un granavenç. Es remunta a quan ella va començar a treballar en un terreny fins no fa tant desconegut. «El 2014 ningú sabia el que era el microbioma o la microbiota. Fins i tot del que es deia abans ‘flora intestinal’, se sabia molt poc». Ara, conclou, hi ha interès. «Respon que moltes persones tenen problemes de salut mental. I també de salut intestinal. La població veu que hi pot haver aquesta relació. També a nivell científic», afirma.

Respostes a l’estrès

Els primers articles que van demostrar, de forma clara, en models animals, sobretot en ratolins, que el microbioma intestinal (el microbioma inclou els microorganismes de la microbiota, els seus gens i les substàncies beneficioses que fabriquen) estava relacionat amb alteracions en la resposta a ansietat i estrès, es van publicar el 2004.

«El 2019 vam publicar el primer article a nivell de població, a gran escala, on vèiem que també en humans , persones amb trastorns –es van centrar en depressió–, tenien alteracions en la composició de microbioma respecte a persones sanes», explica la investigadora, a qui la Fundació La Caixa va atorgar el 2024 una beca de postdoctorat Junior Leader. 

Compostos neuroactius

El seu equip investiga, d’una banda, el metabolisme microbià de compostos neuroactius, i a més, intenta anar un pas més enllà per veure com es transmet la microbiota en la població. «Sabem que durant els primers anys de vida adquirim els primers membres del nostre microbioma de les nostres mares, però després aquesta transmissió es complementa amb la d’altres individus que són a prop de nosaltres. A més, també hi ha transmissió per part de les mascotes que tenim a casa»,assenyala.

Mireia Vallès-Colomer explica que estudis recents han mostrat, a més, variacions característiques en el microbioma intestinal de persones amb depressió en què alguns bacteris implicats són productors de metabòlits com el glutamat, el butirat, la serotonina i l’àcid gamma-aminobutíric (GABA), substàncies amb una potent acció neurològica. «Sabem que les persones amb depressió tenen menys abundància de bacteris que produeixen butirat, per la qual cosa amb una intervenció podrien millorar, però no sabem encara, de manera personalitzada, si això funcionarà en tots els pacients».

El butirat és un àcid gras de cadena curta produït pels bacteris del còlon al fermentar la fibra dietètica. Serveix com a principal font d'energia per a les cèl·lules intestinals, enfortint la barrera intestinal, reduint la inflamació i protegint contra malalties gastrointestinals. A més, té efectes beneficiosos en la salut metabòlica, immunitària i cerebral, millorant la funció del pàncrees i la resposta del cervell.

Alteracions molt clares

«Veiem que hi ha un grup de pacients amb depressió que tenen alteracions molt clares en la composició del micriobioma. Allà pot funcionar aquesta intervenció», aclareix. Passaria per l’ús de probiòtics o prebiòtics. En el cas dels probiòtics, indica, seria donar els bacteris directament. «Els que, en aquest moment, estan comercialitzats com a probiòtics molts són tipus lactobacillus o bifidobacteris, que són els que trobem, per exemple, en el iogurt», ressenya.

Però no són la majoria d’aquests bacteris els que produeixen butirat del qual tenen menor abundància les persones amb depressió. «S’hauria d’anar a altres probiòtics. De segona generació. Que seria com realment donar el bacteri que falta a la persona». Amb l’avenç de les investigacions en aquest camp, es podrien desenvolupar, en el futur, tractaments psiquiàtrics basats en la modulació del microbioma.

Intestí o cervell

Notícies relacionades

Jordi Olloquequi, expert en longevitat: «Morir jove, al més tard possible, és a les nostres mans»

La mort d’un guineu per grip aviària a Saragossa acosta el virus als humans a Espanya

Perquè, actualment, quan algú va a un especialista, continua, el derivaran a estudiar només un òrgan. «S’ha estudiat sempre el cervell com una cosa separada de l’intestí i això està començant a canviar molt. Ja hi ha psiquiatres que recepten probiòtics als seus pacients o comencen a preguntar sobre la dieta que segueix aquesta persona. Estan començant també a alinear-se més amb la investigació», afegeix.

«Partim del problema que, durant molts anys, no han sortit noves teràpies farmacològiques per al tractament de la depressió. I almenys en aquesta majoria de pacients que tenen alteracions en el microbioma, intentar disminuir la inflamació a través d’aquests bacteris a nivell intestinal podria funcionar», finalitza.