Pogacar desafia el mite de Coppi a la Llombardia

La teoria parla que qualsevol comparació és odiosa, sobretot quan el personatge que s’analitza és un ésser diferent, fins i tot superior a la resta de les figures en l’especialitat esportiva que practica. I aquesta és la situació de Tadej Pogacar, que ja comença a ser habitual que acumuli cites amb la història en cada carrera.

Ara toca el cas del Giro de la Llombardia de tota la vida però que actualment es denomina oficialment com Il Lombardia (per Eurosport), l’últim monument de l’any i on pràcticament es dona el tancament de la temporada, tot i que quedin carreres com la París-Tours, que es disputa diumenge. Es tracta d’un repte de 247 km amb set ascensions on Pogacar es presenta com a únic favorit a la victòria i on buscarà la proesa d’aconseguir una cosa que ningú ha aconseguit: cinc victòries consecutives en la clàssica de les fulles mortes.

Si guanya, igualarà les cinc victòries del mite italià Fausto Coppi, però a diferència de l’astre piemontès ho farà de forma seguida. Coppi va vèncer quatre vegades consecutives entre 1946 i 1949, i el cinquè triomf va ser el 1954.

El sistema de Pogacar és únic i personal: ataca des de lluny amb una acceleració potent, que sense ser un demarratge clar i pur ofega els altres. Qui el segueix, mor en l’intent, com li va passar a Juan Ayuso en el Mundial o a Remco Evenepoel, el número dos, en el Campionat d’Europa, tot i que després va ressuscitar i va acabar segon, la mateixa posició de l’any passat a la Llombardia i que podria repetir aquest dissabte, si Pogacar manté l’hegemonia marca de la casa.

Renúncia de l’Israel

Notícies relacionades

La dana Alice marca el partit que es juga a Elx

Robin Le Normand: "M’agrada llegir literatura clàssica, escoltar música i tocar el piano"

Pogacar, amb la Llombardia, clàssica a la que ha renunciat l’Israel Premier Tech, haurà disputat 17 carreres aquesta temporada des que va debutar amb victòria (febrer) en l’UAE Tour. Ha aconseguit 10 triomfs, amb el Tour al capdavant i ha sigut segon en tres carreres: París-Roubaix (on va caure), Amstel Gold Race i el Gran Premi de Montreal, perquè va deixar guanyar al seu company Brandon McNulty. En una d’esplèndida Milà-San Remo, la millor edició en dècades, va practicar l’ofensiva des de lluny però només va poder ser tercer per darrere de Mathieu van der Poel i Filippo Ganna, que el van avantatjar en l’esprint.

Va atacar de lluny per vèncer en la Strade Bianche, el Tour de Flandes i la Lieja-Bastogne-Lieja. El ciclisme es compon de cinc monuments, clàssiques d’un dia amb història i personalitat: Milà-San Remo, Flandes, París-Roubaix, Lieja i ara la Llombardia. Sense explicar la prova del nord d’Itàlia, Pogacar ha guanyat o ha fet podi en les altres quatre.