Els joves normalitzen la teràpia mentre els adults continuen veient-la com un recurs per a casos greus

El 51% dels espanyols continuen percebent la salut mental com una debilitat. Durant dècades, parlar de salut mental s’ha associat a fragilitat, desequilibri o fins i tot a la idea de “no poder amb la vida”.

En les generacions adultes encara pesa l’aprenentatge cultural segons el qual mostrar emocions és signe de debilitat i els problemes s’han de resoldre en silenci. Però, com explica Francisco Rivera, psicòleg i Manager Clínic d’Unobravo, “aquesta herència social fa que moltes persones no identifiquin la teràpia com una eina de creixement, sinó com un últim recurs. Afortunadament, aquesta percepció està canviant, però encara necessitem temps i educació emocional perquè demanar ajuda es vegi com un acte de responsabilitat i fortalesa”.

Tanmateix, segons el mateix estudi, els joves de 20 a 24 anys tenen una visió més positiva sobre la salut mental. “Les xarxes socials, els mitjans i les figures públiques han contribuït a obrir la conversa. A més, hi ha una major consciència sobre l’autocura i el benestar integral”, assenyala l’especialista. “Aquesta generació no busca només rendiment o èxit, sinó també equilibri i sentit. Han entès que la salut mental no és una cosa que es curi, sinó una cosa que es cuida i es treballa dia a dia, i aquest canvi de paradigma és fonamental.”

La feina, sinònim de malestar psicològic?

Un dels resultats més rellevants és que el 35% dels espanyols veu la feina com una de les principals fonts de malestar psicològic. Rivera ho atribueix al fet que la flexibilitat, la conciliació i la prevenció de l’estrès “han de ser prioritats reals, no només discursives”. Per això, és fonamental “cuidar el benestar psicològic” i no veure’l com un “cost”, sinó com una inversió directa en productivitat, retenció de talent i cohesió d’equip.

Un altre dels aspectes que debiliten la salut mental és la manca de propòsit vital. “La sensació de buit o de no tenir un propòsit pot generar una forma molt subtil de patiment. No sempre es tradueix en tristesa visible, però sí en apatia, desmotivació o en la sensació que els dies pesen”, aclareix.

Tot i això, només el 10% dels espanyols acudeix a teràpia, i un 30% mai no ha considerat anar a la consulta d’un psicòleg. Rivera matisa que hi ha tres barreres principals que expliquen aquest percentatge:

• L’econòmica,

• la temporal,

• i la cultural.

Notícies relacionades

Jordi Cruz, xef, 47 anys: "El truc per aconseguir el biquini perfecte: un exterior cruixent i daurat, amb un interior suau i perfectament fos"

¿Per què les dones nascudes als 60 i 70 consumeixen més ultraprocessats? Un estudi ho revela

La teràpia encara es percep com una cosa costosa, per a “qui té un problema greu” o com un luxe. Però l’obstacle més profund continua sent el por al judici aliè: el temor que anar a teràpia impliqui “no estar bé”. Per això, és essencial continuar visibilitzant que la teràpia és una eina preventiva i d’autoconeixement, no només de crisi.

La COVID-19 va canviar la nostra visió de la salut mental

La pandèmia va suposar un punt d’inflexió. “Per primera vegada, la vulnerabilitat emocional es va viure de manera col·lectiva, i això va canviar la manera com entenem el benestar. Crec que, a llarg termini, veurem una normalització més profunda de la cura psicològica i un augment sostingut de la demanda de teràpia, especialment en línia. També ha deixat una empremta de consciència: hem après que la salut mental no és un luxe, sinó una necessitat bàsica”, remarca el psicòleg.