Els joves normalitzen la teràpia mentre els adults continuen veient-la com un recurs per a casos greus
Els joves d’entre 20 i 24 anys tenen una visió més positiva sobre la salut mental gràcies a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.
Un jove amb problemes de salut mental /
El 51% dels espanyols continuen percebent la salut mental com una debilitat. Durant dècades, parlar de salut mental s’ha associat a fragilitat, desequilibri o fins i tot a la idea de “no poder amb la vida”.
En les generacions adultes encara pesa l’aprenentatge cultural segons el qual mostrar emocions és signe de debilitat i els problemes s’han de resoldre en silenci. Però, com explica Francisco Rivera, psicòleg i Manager Clínic d’Unobravo, “aquesta herència social fa que moltes persones no identifiquin la teràpia com una eina de creixement, sinó com un últim recurs. Afortunadament, aquesta percepció està canviant, però encara necessitem temps i educació emocional perquè demanar ajuda es vegi com un acte de responsabilitat i fortalesa”.
Tanmateix, segons el mateix estudi, els joves de 20 a 24 anys tenen una visió més positiva sobre la salut mental. “Les xarxes socials, els mitjans i les figures públiques han contribuït a obrir la conversa. A més, hi ha una major consciència sobre l’autocura i el benestar integral”, assenyala l’especialista. “Aquesta generació no busca només rendiment o èxit, sinó també equilibri i sentit. Han entès que la salut mental no és una cosa que es curi, sinó una cosa que es cuida i es treballa dia a dia, i aquest canvi de paradigma és fonamental.”
La feina, sinònim de malestar psicològic?
Un dels resultats més rellevants és que el 35% dels espanyols veu la feina com una de les principals fonts de malestar psicològic. Rivera ho atribueix al fet que la flexibilitat, la conciliació i la prevenció de l’estrès “han de ser prioritats reals, no només discursives”. Per això, és fonamental “cuidar el benestar psicològic” i no veure’l com un “cost”, sinó com una inversió directa en productivitat, retenció de talent i cohesió d’equip.
Un altre dels aspectes que debiliten la salut mental és la manca de propòsit vital. “La sensació de buit o de no tenir un propòsit pot generar una forma molt subtil de patiment. No sempre es tradueix en tristesa visible, però sí en apatia, desmotivació o en la sensació que els dies pesen”, aclareix.
Tot i això, només el 10% dels espanyols acudeix a teràpia, i un 30% mai no ha considerat anar a la consulta d’un psicòleg. Rivera matisa que hi ha tres barreres principals que expliquen aquest percentatge:
L’econòmica,
la temporal,
i la cultural.
La teràpia encara es percep com una cosa costosa, per a “qui té un problema greu” o com un luxe. Però l’obstacle més profund continua sent el por al judici aliè: el temor que anar a teràpia impliqui “no estar bé”. Per això, és essencial continuar visibilitzant que la teràpia és una eina preventiva i d’autoconeixement, no només de crisi.
La COVID-19 va canviar la nostra visió de la salut mental
La pandèmia va suposar un punt d’inflexió. “Per primera vegada, la vulnerabilitat emocional es va viure de manera col·lectiva, i això va canviar la manera com entenem el benestar. Crec que, a llarg termini, veurem una normalització més profunda de la cura psicològica i un augment sostingut de la demanda de teràpia, especialment en línia. També ha deixat una empremta de consciència: hem après que la salut mental no és un luxe, sinó una necessitat bàsica”, remarca el psicòleg.
- RUTA El tresor més ben guardat de Lloret de Mar
- 50 anys de la invasió del Sàhara Occidental Espanya va tenir un pla de guerra contra el Marroc l’any 1975
- Campanya ‘Junts s’explica’ El ‘superdissabte’ de Junts: 111 carpes i un miler de voluntaris per mirar de marcar perfil després de la ruptura amb el PSOE
- A l’interior d’Espanya es viu fins a 10 anys més que a la zona costanera
- La ‘condemna’ a García Ortiz com a ‘fals culpable’
- El 72% del material de pedòfils són imatges quotidianes El Govern regularà el ‘sharenting’: adeu a publicar fotos del teu fills a les xarxes socials, una forma de «negligència, maltractament i abús»
- Foscos intermediaris Ucraïna i l’oposició castrista assenyalen l’ambaixada russa pel reclutament de cubans per a la guerra
- Relacions entre socis El PSC i ERC avancen en la negociació del finançament singular per desencallar els pressupostos d’Illa
- Humanització de la sanitat Una pacient amb càncer: «La meva psicòloga és tan important per a mi com l’oncòleg»
- Conflicte a Àsia Occidental Les negociacions entre el Pakistan i l’Afganistan fracassen i obren la via a una guerra oberta: 5 claus d’un conflicte amb més de 400 morts en un mes