Misteri i llenguatge
El primer llarg d’Ariane Labed està ple de bones intuïcions, fins i tot de bones idees. Però la resolució de la majoria és una mica incompleta, fins i tot frustrant. Tot i que en Septiembre dice hi ha una recerca formal diferent, més connectada amb un vessant tenebrós i fantasmal que amb l’asèpsia, la pel·lícula connecta amb el primer Yorgos Lanthimos, amb qui la directora grega va treballar com a actriu (en Alps i Llagosta) i està casada.
El seu film té molt d’Alps (2011) i, sobretot, de Canino (2009), amb la qual estableix un diàleg. Com aquesta última, explora les relacions familiars patològiques i com les pot enfortir un ús pervers del llenguatge. Tot i que és una proposta molt visual –hi ha un pensament de les imatges–, la cinta, ja des del títol (es llegeix com una ordre), imposa la paraula. Des d’allí, des de la combinació de la imatge misteriosa i la paraula tendenciosa, la cineasta explora el complex vincle entre tres personatges femenins: dues germanes adolescents i la seva mare artista. El problema és que, una vegada descoberta la dinàmica entre elles (sobretot entre les adolescents), la proposta s’estanca i els mecanismes que utilitza Labed per fer-la avançar resulten o abruptes o inesperadament hostils amb els personatges.
Notícies relacionades‘Septiembre dice’
Ariane Labed (Estrena: 30/4/2025)
- Accident mortal Mor atropellada una jove de 20 anys que circulava en patinet a Sant Cugat
- Desnonament massiu Els desallotjats del B9 acampen sota una sortida de la C-31 a Badalona i Albiol diu que farà desmuntar les tendes
- Anàlisi L’advocat Martín-Duarte
- Mobilitat Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes
- Concurs 55 candidats estrella de tot el món opten a dissenyar el Liceu Mar