Un corresponsal de guerra a la trinxera de les firmes

Marc Marginedas se sent «desconcertat». Amb el seu primer llibre, Periodismo en el campo de batalla, publicat el 2012, ja va tenir un primer indici del que suposa ser autor el dia de Sant Jordi, però aquella experiència, assenyala, no és en absolut comparable al que va viure ahir amb Rusia contra el mundo (Península), un documentadíssim i aterridor assaig sobre la perillosa deriva del règim de Vladímir Putin i el seu paper com a principal agent de desestabilització de l’ordre mundial que va camí de la sisena edició. «Em sorprèn moltíssim veure l’interès que desperta el llibre, sobretot tenint en compte que Espanya és un país que ha viscut suposadament lluny de l’òrbita d’influència russa», apunta.

El Sant Jordi de Marginedas, com gairebé tots els seus dies, comença al gimnàs. D’allà, corrent a la primera sessió de firmes, davant l’edifici que acull la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya. És una manera d’honrar l’ofici a què l’autor ha dedicat gran part de la seva vida, gairebé sempre des de les pàgines i la web d’EL PERIÓDICO. La primera dedicatòria, despatxada abans fins i tot de l’hora programada per a l’inici de les firmes, se l’emporten Alfredo i Lidia, un matrimoni de Pallejà que es confessa seguidor de les cròniques de Marginedas «des de fa molt temps».

«Moment crític de la història»

Notícies relacionades

Un temps de silencis i renúncies

Entre drama migratori i ‘thriller’ frenètic

A partir d’aquell moment, les trobades amb lectors mantenen un ritme constant. A tots, Marginedas els pregunta si els interessa Rússia. Les respostes són gairebé sempre afirmatives, tot i que també hi ha estimulants sorpreses. «M’interessa tot el que no sé, i d’aquest tema no en sé gaire», li comenta una noia jove anomenada Vadinia («sembla un nom rus, però és càntabre», explica). «M’interessa passar-ho malament», contesta entre rialles la també jove Carla. Marginedas firma amb un bolígraf Cross platejat amb les seves inicials gravades, regal de la també periodista Maria Alba Gilabert, amb qui va compartir trinxera com a corresponsals de guerra. La dedicatòria és gairebé sempre la mateixa: «Per a X, un llibre sobre LA RÚSSIA REAL en aquest moment crític de la història». Les majúscules de LA RÚSSIA REAL, apunta l’autor, «són importants». De tant en tant, hi ha aparicions inesperades. Per exemple, la de Mariano Rigau, que va ser professor de Filosofia de Marginedas quan aquest cursava COU. «Vam tenir un cert contacte per correu electrònic després del meu segrest [el periodista va ser segrestat per Estat Islàmic el setembre del 2013 i va passar 178 dies de captiveri], però feia uns 25 anys que no ens vèiem», relata emocionat l’autor. Rigau recorda que ja en la seva època d’estudiant Marginedas era «un noi amb moltes inquietuds, molt interessat en la història, en les qüestions socials i en la política». Hi ha vocacions que no s’extingeixen.

També abunden les trobades amb altres periodistes i amb civils que porten la seva afició als assumptes eslaus a cotes pròximes a l’activisme. Com Pily Martín, que compareix lluint a la seva caçadora texana un vistós pedaç de la Brigada Azov i llançant invectives contra el militar i escriptor Pedro Baños. Alguns lectors es dirigeixen a Marginedas simplement per donar-li les gràcies per la seva feina i al periodista li costa trobar paraules amb què expressar la satisfacció que li produeix aquest gest. En canvi, no té problemes per parlar amb fluïdesa en rus quan una família procedent del país més extens del món s’acosta atreta pel títol del llibre. No només això. Apel·lant a la importància que té per a ells el que s’hi explica, els convenç perquè comprin Rusia contra el mundo. I l’hi dedica en alfabet ciríl·lic: «Per a Marina, aquest llibre sobre la Rússia real. Rússia serà lliure».