Anabel Alonso protagonitza 'La mujer rota': "L'home progressista no sempre és menys masclista"

Va ser una feina minuciosa que vam fer la Heidi [Steinhardt] i jo. Vam haver d'esmicolar el text i donar sentit, dins del possible, al caos mental i verbal de Murielle. Em va anar molt bé intentar separar les idees i el maremagnum al seu cap i a la seva existència per tractar de comprendre-la millor, ja que surto a escena com un miura i no paro durant 80 minuts.

Murielle mostra sentiments d'ira i venjança, amb algun toc d'humor. ¿És això el que la salva de l'autodestrucció?

Pot ser que la salvi expressar-ho d'alguna manera, que és el que fem a l'obra teatral, ja que el text original de Simone de Beauvoir són els seus pensaments al llit una nit d'insomni, pensaments obsessius, intrusius, que van d'un tema a un altre sense cap lògica. En la representació expressa autèntiques barbaritats de tot i de tothom, sense haver de quedar bé amb ningú, aparentment, perquè quan fa algunes trucades telefòniques, al seu exmarit o a la seva mare, adopta una actitud convencional.

L'obra planteja interrogants sense respostes. ¿N'hi ha davant del que viu la protagonista?

N'hi pot haver, però el millor és que els espectadors trauran les seves pròpies conclusions. Amb el que explica el personatge, veus la seva veritat, la seva realitat, les seves reivindicacions i també com els altres li fan el buit i la culpabilitzen. No sempre li dones la raó, ni tan sols jo, que la conec molt bé. El públic no té per què compartir del tot el seu punt de vista. En bona part sí que hi empatitzem, tot i que Simone de Beauvoir planteja que no tot és blanc o negre.

Es debat entre lluitar contra el que està establert o tenir un marit, una llar i el seu fill, "com tothom", diu. ¿És comprensible aquesta contradicció?

Per descomptat que sí. Per això hi ha moltes dones masclistes, perquè durant centenars i centenars d'anys hem patit una feina de rentada de cervell que ha donat els seus fruits. La imatge d'esposa, mare i filla ideal i bolcada en els altres se'ns ha inculcat al llarg del temps i quan algú surt d'aquests canons, sent culpa, la que ens han transmès des de la poma d'Eva. Si aconsegueixes apartar la culpa, la societat te la recorda. Per això hi ha contradiccions en les dones, perquè volem defensar la nostra carrera i aspiracions, i a més no volem sentir-nos culpables, sinó encaixar en el que s'espera de tu, de manera que cal sacrificar molt.

¿Simone de Beauvoir va escriure el text als anys 60. Es posaria les mans al cap avui dia davant de la situació de la dona?

En línies generals, i parlant només d'occident, hem avançat molt, és indiscutible, tot i que la bretxa de gènere continua sent enorme. La dona que dona prioritat a les seves aspiracions professionals o personals per damunt de la família és una mala mare, esposa o filla. Un home que fa el mateix no és considerat un mal pare, espòs o fill. Hem accedit al mercat laboral, però no podem deixar d'ocupar-nos d'aquests altres rols. Crec que Simone de Beauvoir veuria que encara falta molt per fer. Amb la seva ment lúcida deia que l'home que és progressista no sempre és menys masclista que el de dretes i que la dona, en l'àmbit que sigui, ha estat sempre en un segon pla. Això continua passant, tot i que ara alcem més la veu i lluitem pels nostres drets.

¿En quins fronts cal estar més alerta a causa de l'expansió de l'extrema dreta?

En tots els àmbits, el social, el cultural, l'econòmic... perquè volen escapçar els drets que han aconseguit els col·lectius que no encaixen en el seu ideal de societat. L'extrema dreta es fa forta amb qui considera dèbil, siguin dones, minories ètniques, persones LGTBI, etc., els col·lectius maltractats històricament.

¿La derrota d'Orban i el rebuig cada vegada més gran a Trump són un símptoma d'esgotament o és només un miratge?

Espero i desitjo que sigui un signe d'esgotament. En el cas de les eleccions d'Hongria, està clar. Pel que fa a Trump, em sembla que una part de la societat i sobretot els dirigents europeus i occidentals han trigat massa a veure que l'emperador va nu. Com a mínim ja comencen a posar-lo al seu lloc, inclosa Meloni. Expliques les seves bogeries en qualsevol pel·lícula i no se les creu ningú. Això d'aquests dies de fer-se passar per Jesucrist i enfrontar-se al Papa és de traca.

La seva trajectòria és una autèntica carrera de fons. ¿La constància és clau en la seva professió?

Sí, totalment, la perseverança i, a més, confiar en un mateix. Moltes vegades rebem un 'no' per resposta i afecta personalment, però cal mantenir-se ferm i estar convençut de la teva vocació, que ho vols fer i que pots. Cal pensar, a més, que no hi ha cap altre intèrpret com tu, de manera que en algun moment encaixaràs en un paper. Una altra cosa que passa és que estem acostumats que ens truquin i potser també caldria autoocupar-se, ja que tant per bé com per mal som el nostre instrument de treball.

És el que heu fet amb l'obra La dona trencada, oi?

Sí, el teatre et dona aquesta opció d'una manera més factible que l'àmbit audiovisual, on és molt difícil tirar endavant un projecte.

¿Ha obert un nou camí?

En els meus 40 anys de trajectòria, el que més he fet ha estat comèdia, i per això vaig voler posar dempeus aquest projecte, del qual soc coproductora, per donar-me el gust. Si el paper me l'hagués de donar una altra persona, no seria la primera ni la segona de la llista, però me l'he donat a mi mateixa i sembla que he encertat amb el càsting.

Notícies relacionades

El dissenyador Ricardo Seco planta la seva bandera a la 080: «Soc orgullosament mexicà, migrant»

Carmen Lomana i Metrika desfilen per a Dominnico a la 080, on ha celebrat el seu 10è aniversari com a dissenyador i una col·laboració amb Samsung

¿Un gran paper al cinema és una espineta que té clavada?

Per descomptat que m'encantaria, però mentrestant tinc un gran paper al teatre, per tant, aquesta espineta està controlada. Si arriba la del cinema, intentaré estar preparada, tot i que no em fa perdre la son.