Arrenca la regularització de migrants: com sol·licitar-la, oficines i documentació necessària

Aquelles persones que superin el procés rebran un permís oficial que els permetrà viure i treballar legalment a Espanya durant un any. Temps durant el qual les persones podran acabar d’estabilitzar la seva situació per les vies ordinàries. Aquestes són les claus sobre terminis, documentació i la llista d’oficines on poder tramitar de manera presencial les demandes.

El procés està dissenyat per concedir permís de treball i residència a aquelles persones que estiguin vivint ja a Espanya però no tinguin els permisos per a això. El Govern estima que més de mig milió de persones podran beneficiar-se’n, si bé centres d’anàlisi com Funcas eleven a prop d’un milió aquesta xifra. Hi ha dos requisits principals: podran sol·licitar-la els que portin més de cinc mesos al país en el moment de presentar la petició i han de mancar d’antecedents penals a Espanya o al seu país d’origen durant els cinc anys previs a la sol·licitud.

Moltes d’aquestes persones ja estan treballant, tot i que en l’economia submergida. La majoria, segons les estimacions de Funcas, són llatinoamericanes, prop del 90%, ja que són les comunitats migrants amb més habitants. Si bé la regularització no està delimitada a una nacionalitat concreta i totes les podran sol·licitar, excepte els apàtrides, cosa que exclou, de facto, el poble sahrauí.

La principal via per cursar la sol·licitud de regularització serà la telemàtica, fins al punt que des del Govern estimen que el 80% dels candidats optaran per aquesta via. La mateixa està oberta 24 hores al dia, des del 16 d’abril fins al 30 de juny (inclòs). La Seguretat Social ha habilitat un portal d’accés específic per a això: https://inclusion.gob.es/web/guest/regularizacion.

Aquesta gestió la pot fer una persona de manera individual o la pot delegar en un advocat, graduat social o una de les 200 entitats col·laboradores amb la Seguretat Social, com oenagés o sindicats, entre d’altres. L’altra opció és demanar cita prèvia en una oficina per ser atès de manera presencial. Demanar cita prèvia és imprescindible, tal com ha deixat clar el Govern, i aquelles persones que es presentin sense ella en una oficina no seran ateses. I les cites prèvies són gratuïtes, ningú pot cobrar per elles i aquells que ho facin estaran incorrent en un delicte d’estafa.

¿Què passa si una persona ja està en procés de regularitzar la seva situació per vies ordinàries? «Les persones que ja tenen un procés, és necessari consultar al seu advocat perquè li indiqui la via més apropiada i necessària, si des d’acollir-se a aquest procés extraordinari; per tant, no poden existir dos processos oberts alhora. I això obliga a desistir-ne un», explica l’advocada especialitzada Diana Ghuz.

Els interessats hauran de presentar, eminentment, dos tipus de documents per poder rebre el seu permís de treball. D’una banda, documents que acreditin que la persona viu a Espanya cinc mesos de manera ininterrompuda. Segons expliquen des de la UGT, hi ha una rastellera diversa de documents acceptats, com l’empadronament, informes, cites i targetes sanitàries, documents emesos per serveissocials, contractes o rebuts de lloguer o compres pagades amb targeta que siguin de despeses quotidianes que demostrin que la persona viu aquí, entre d’altres. També rebuts de voluntariats emesos per oenagés o, en cas que la persona tingui fills a càrrec, els seus certificats escolars.

«Com més documents diferents aportis, més sòlid serà el teu expedient», insisteixen des de la UGT. A tots els documents s’ha de poder visualitzar la data que acrediti aquells cinc mesos de permanència previs a la sol·licitud. «Estrangeria sempre ha donat molt pes als documents emesos per entitats públiques, si bé hi ha excepcions com els enviaments de diners, aquests han de recollir les dades exactes de l’interessat. És molt important que les dates siguin periòdiques i no és recomanable que existeixin buits de mesos, s’ha d’acreditar cinc mesos ininterromputs», destaca l’advocada especialitzada Diana Ghuz.

L’altre document principal per superar el procés és el certificat d’antecedents penals. Un paper no sempre fàcil d’aconseguir depenent de l’administració del país d’origen. «Molts països no tenen l’opció de sol·licitud en línia, com Sèrbia per exemple o d’altres, que obliguen a sol·licitar-los físicament en territori nacional, això complica greument l’aportació del document. Es pot destacar que la majoria dels països d’Amèrica del Sud permeten als seus conciutadans sol·licitar els seus antecedents penals en línia i la resposta és gairebé automàtica, aquestes persones estan obtenint els seus documents postil·lats en 24 o 48 hores, com, per exemple, nacionals de Xile, l’Argentina o Colòmbia», explica l’advocada Ghuz.

Notícies relacionades

Ni la barra barata és tan barata ni el pa artesà és tan car: així canvia tot al mirar el preu real

El Banc d'Espanya assegura que els propietaris d'habitatge van caure a mínims històrics el 2024

Per a aquelles persones que tinguin problemes per obtenir el certificat, el Govern ha habilitat uns terminis especials. La Seguretat Social permetrà que una persona presenti la seva sol·licitud i l’acompanyi d’una declaració en la qual especifica que ha intentat aconseguir aquest certificat oficial i no ho ha aconseguit. Això obrirà un termini de tres mesos a partir de la presentació d’aquesta sol·licitud en els quals estarà suspesa i serà el mateix Govern qui intenti contactar amb l’administració del país d’origen per obtenir el certificat. Si en aquells tres mesos no ho aconsegueix, l’interessat tindrà 15 dies addicionals i, la sol·licitud serà denegada. L’interessat podrà seguir pel seu compte, mentre el Govern cursa el seu intent.

El gruix de les sol·licituds està previst que es cursin per via telemàtica, si bé una part dels interessats optarà per la via presencial. Hi ha un total de 450 oficines habilitades a tot Espanya, amb una almenys a totes les capitals de província o ciutats de més de 50.000 habitants. Concretament, hi ha habilitades 371 oficines de Correus, 60 de Seguretat Social i cinc oficines d’estrangeria.