La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

La Rambla es torna flamenca aquesta setmana amb dues propostes diferents. El Tablao Cordobés celebra avui 55 anys amb l’estrena de Senderos del flamenco, nou espectacle de l’aclamat bailaor Jesús Carmona. I el Liceu acull demà la primera gala del Festival Internacional Cante de las Minas, amb l’actuació dels guanyadors de l’última edició, entre qui destaca Junko Hagiwara, coneguda artísticament com La Yunko (Kawasaki, 1976), una bailaora japonesa la victòria de la qual va sorprendre al ser la primera no espanyola que va aconseguir el Desplante Femenino del prestigiós festival. Jesús Corbacho, guanyador del cobejat trofeu Lámpara Minera; el tocaor Joni Jiménez, distingit amb el Bordón Minero, i el violoncel·lista José, el Marqués, vencedor del trofeu Filón, també estaran en la gala del Liceu junt amb dos artistes ja consagrats: el bailaor El Yiyo i el guitarrista Daniel Casares.

Junko es va enamorar del flamenc a la seva terra natal a través del so de la guitarra que va utilitzar l’espanyola Ana Bautista en una competició de gimnàstica rítmica. "Em va impressionar moltíssim aquell so tan diferent del que jo coneixia. Vaig quedar fascinada. La meva mare em va explicar que era dansa d’Espanya que les dones ballen amb faldilles llargues". Però inquieta i decidida com era, La Yunko va començar a investigar. "El flamenc és la meva vida. L’art no té fronteres", afirma aquesta intrèpida dona a qui la passió per aquesta dansa l’ha fet canviar de país i de vida. El premi en el festival, aconseguit davant bailaores molt més joves –ella té 48 anys–, la va omplir d’orgull. És un reconeixement no només a la seva qualitat, sinó al seu ímpetu i a la seva passió flamenca.

Explica que els seus pares no volien que es dediqués al flamenc. I encara menys imaginaven que ella, sense comptar amb la seva ajuda, acabaria posant rumb a Andalusia per dedicar-se a la seva passió. "Al Japó no podia evolucionar més i les meves professores em parlaven meravelles d’Espanya. Així que vaig venir", recorda. Fàcil no ho va ser. Primer, perquè la seva família no la va ajudar en la seva aventura. Segon, perquè a l’arribar aquí li va costar adaptar-se a l’idioma, que ha après a base de paciència i humor. "Una cosa és el castellà que estudies amb professors i una altra com parla aquí la gent al carrer". Va arribar a Sevilla fa 22 anys, on residien les seves professores, i va començar a treballar amb gent molt diferent. "He estat a l’acadèmia de José Galván i amb altres grans mestres com Milagros Mengíbar, Carmen Ledesma, Concha Vargas, Ana María López, entre d’altres", assenyala. "No hauria aconseguit el premi en el Cante de las Minas sense els seus ensenyaments. En el flamenc sempre aprenc coses, constantment".

Notícies relacionades

‘La calavera de l’apòstol’: Jaume Clotet torna amb la segona entrega de la seva trilogia de conspiracions religioses

Deu pel·lícules per al trampolí de la Mostra

A la segona va vèncer

Vivim en un món globalitzat, però La Yunko s’ha trobat aquí més barreres de les que imaginava. "No és fàcil que et contractin en un tablao sent japonesa", explica. Però la seva vida ha canviat des que li van concedir el prestigiós premi de La Unión. "Hi ha hagut un abans i un després. Noto més interès per veure’m", diu.