Bong Joon-ho es rebaixa al nivell de Trump

El cine de Bong Joon-ho s’ha dedicat consistentment a denunciar els estralls socials, polítics i mediambientals causats pel capitalisme utilitzant la sàtira, l’al·legoria, de vegades la farsa i gairebé sempre la violència, i fent virtut de la fluctuació tonal. I la seva primera pel·lícula després de l’oscaritzada Paràsits (2019) funciona a tall d’encreuament entre les seves incursions prèvies en la ciència-ficció, Trencaneu (2013) i Okja (2017), en tant que també retrata un món futur fonamentat en la desigualtat i l’explotació econòmica, dominat per elits narcisistes i extremadament cruel envers el món animal. A diferència d’elles, això sí, és la seva primera ficció que parla explícitament dels Estats Units.

Protagonitzada per un Robert Pattinson que exhibeix aptituds per a l’slapstick inèdites donant vida a dos clons d’un home condemnat a morir i ressuscitar de manera indefinida en virtut d’una tecnologia aberrant, en efecte Mickey 17 pretén ser sobretot un al·legat tant contra les actituds colonialistes, xenòfobes, explotadores i despietades que exemplifica Donald Trump –les inconfusibles al·lusions a ell funcionen a tall de paròdia suada i fàcil– com contra la mentalitat de ramat que vota per elles, i no es molesta a explorar els dilemes ètics, psicològics i filosòfics derivats de la clonació humana.

En qualsevol cas, la pel·lícula es mostra tan ocupada mirant de controlar el caos provocat pel seu excés d’idees, subtrames i personatges que descuida la seva faceta satírica, exhibint-la només a través d’obvietats i tosques caricatures i, en conseqüència, restant convicció al seu missatge final d’esperança en la capacitat de l’ésser humà per vèncer la tirania.

Notícies relacionades

La meva vida com un gos (que veu fantasmes)

Impactant crema de naus

‘Mickey 17’

Bong Joon-ho (Estrena: 7/3/2025)