Bong Joon-ho es rebaixa al nivell de Trump

El cine de Bong Joon-ho s’ha dedicat consistentment a denunciar els estralls socials, polítics i mediambientals causats pel capitalisme utilitzant la sàtira, l’al·legoria, de vegades la farsa i gairebé sempre la violència, i fent virtut de la fluctuació tonal. I la seva primera pel·lícula després de l’oscaritzada Paràsits (2019) funciona a tall d’encreuament entre les seves incursions prèvies en la ciència-ficció, Trencaneu (2013) i Okja (2017), en tant que també retrata un món futur fonamentat en la desigualtat i l’explotació econòmica, dominat per elits narcisistes i extremadament cruel envers el món animal. A diferència d’elles, això sí, és la seva primera ficció que parla explícitament dels Estats Units.

Protagonitzada per un Robert Pattinson que exhibeix aptituds per a l’slapstick inèdites donant vida a dos clons d’un home condemnat a morir i ressuscitar de manera indefinida en virtut d’una tecnologia aberrant, en efecte Mickey 17 pretén ser sobretot un al·legat tant contra les actituds colonialistes, xenòfobes, explotadores i despietades que exemplifica Donald Trump –les inconfusibles al·lusions a ell funcionen a tall de paròdia suada i fàcil– com contra la mentalitat de ramat que vota per elles, i no es molesta a explorar els dilemes ètics, psicològics i filosòfics derivats de la clonació humana.

En qualsevol cas, la pel·lícula es mostra tan ocupada mirant de controlar el caos provocat pel seu excés d’idees, subtrames i personatges que descuida la seva faceta satírica, exhibint-la només a través d’obvietats i tosques caricatures i, en conseqüència, restant convicció al seu missatge final d’esperança en la capacitat de l’ésser humà per vèncer la tirania.

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

‘Mickey 17’

Bong Joon-ho (Estrena: 7/3/2025)