Editorial
Escut sense propaganda
Les mesures contra els efectes de la guerra no es poden basar ni en el negacionis-me ni en el populisme
El Govern ha obert una ronda de converses amb els grups parlamentaris per analitzar possibles mesures contra els efectes en l’economia espanyola de la guerra de l’Iran. Està bé que l’equip de Pedro Sánchez deixi en evidència que no disposa d’una majoria estable per aprovar res al Congrés. Ha sigut una iniciativa prudent perquè també l’ha supeditada al que es decideixi al si de la Unió Europea. Mentrestant, alguns partits polítics han llançat les seves propostes, algunes de més ideològiques que no pas efectives, com ara la reducció d’impostos que proposa el PP, i d’altres de més efectistes que efectives, com ara la de la vicepresidenta Yolanda Díaz, que vol prohibir a les empreses els acomiadaments mentre duri la guerra. Podem i altres grups han tornat a proposar la prohibició dels desnonaments. Tots menys el Govern han volgut córrer massa. És aviat per saber quant durarà aquest conflicte bèl·lic i, en conseqüència, quins efectes tindrà sobre l’economia. Si és llarg, comportarà una onada inflacionista com la que vivim després de la invasió d’Ucraïna. Si és curta, l’escenari és ben diferent. I la durada és una incògnita perquè està en mans de Trump, el president nord-americà menys previsible des de la Segona Guerra Mundial.
És evident que la principal arma defensiva que té l’Iran és tallar el subministrament de petroli, tant als seus clients com als de la resta de països del golf Pèrsic, que subministra a través de l’estret d’Ormuz. I el tall d’aquest corredor implica un increment dels preus tant del gas com del petroli i a través d’aquests al conjunt de les economies afectades. La sortida al mercat de centenars de milers de barrils de reserves del G-7 i fins i tot dels Estats Units és una mesura eficaç de xoc, però si el conflicte bèl·lic s’allarga quedarà sense efecte d’aquí a unes setmanes. La UE ha instat els estats a bonificar l’IVA de l’energia i aquest pot ser un camí més transitable que el de rebaixa general d’impostos que proposa algun partit.
Les últimes crisis les ha saldat la UE posant més diners en circulació amb l’endeutament dels estats. Va estar més que justificat en la covid i es va poder sostenir en el cas d’Ucraïna. Però ara agafa els governs al límit del deute, de manera que és complicat tornar a la mateixa recepta sense perjudicar l’euro, que, ara com ara, és la garantia del nostre benestar. Potser seria un bon moment per reobrir des de Brussel·les el debat sobre el mix energètic, accelerar la descarbonització mitjançant les energies renovables que tant critiquen els negacionistes i reafirmar la consideració de l’energia nuclear com una energia neta en termes mediambientals com demanava aquesta setmana la presidenta Ursula von der Leyen.
Els Estats Units de Trump aposten pel petroli perquè tenen autoproveïment i uns preus que els converteixen en competitius davant els europeus o davant la Xina. Però la UE ha de fer el seu propi camí i en el tema energètic les mesures contra les conseqüències de la guerra no es poden basar ni en el negacionisme ni en el populisme. Sinó en les oportunitats reals que té Europa en un món amb unes regles canviants.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
