Crisi política

Març: de 1933 al 2026

No serà limitant la capacitat emprenedora i la llibertat individual com aconseguirem un entorn més estable i més segur

4
Es llegeix en minuts
Març: de 1933 al 2026

Publicar aquest article en la setmana que ha començat, amb els atacs americans a l’Iran, pot semblar fins i tot contradictori, però he dedicat el mes de febrer a llegir el llibre d’Uwe Wittstock Febrero de 1933. El invierno de la literatura, en què queda palesa la rapidesa amb què Hitler va imposar una dictadura que va fer tremolar el món i va portar Europa al capítol més dramàtic de la seva història. Dia a dia, el llibre va descrivint com van viure els intel·lectuals alemanys aquell mes crucial, entre el nomenament de Hitler com a canceller del Reich el 30 de gener i la nit del 27 de febrer que va cremar el Reichstag.

És inevitable pensar en els paral·lelismes que hi podria haver amb la situació actual. I el cert és que el món ha avançat molt i hi ha més elements que ens allunyen d’aquell moment que no pas que ens hi apropin. El que més preocupa és que on es produeix un alt nivell de similitud és en l’actitud agressiva i tancada dels líders polítics d’ambdues èpoques, que respon al cap i a la fi a una mateixa mancança de voluntat d’entesa que es vivia aleshores, i es viu avui, per part dels diferents col·lectius de la societat en general.

El moviment comunista a Alemanya es vivia amb una voluntat de crear un nou sistema que no permetia cap tipus de convivència amb els que volguessin un altre sistema, i les manifestacions violentes es produïen diàriament. De la mateixa que les batudes de les SA i les SS, sota un mantra que els havia de portar a l’"home nou", superior.

Com recull Bernhard Schlink, en aquell mes "se rompió el hielo sobre el que parecían reposar sólidamente las Instituciones de la cultura alemana, pero que resultó ser muy fino […]. ¿Qué espesor tiene el hielo sobre el que hoy nos creemos seguros?".

Seria pecar d’innocència manifestar que el gruix del gel avui és molt més dens i sòlid que aleshores, perquè la història ha demostrat reiteradament que és fàcil provocar escletxes que acaben perforant de forma profunda institucions i sistemes, encara que hi hagi prou evidència que avui les institucions polítiques, econòmiques i socials són més transversals, sòlides i igualitàries que aleshores.

Hi ha en tot cas dos aprenentatges d’aquell mes de febrer que cal tenir ben presents: per un costat, no ha estat mai positiva per al país la manca de voluntat política entre els partits que representen el centre polític i la majoria de la ciutadania per arribar a un acord. Els dos principals partits d’aquell moment, amb la majoria de l’espectre de la cambra del Reichstag, no van saber arribar a un pacte. I tampoc avui no hi ha a la taula de les negociacions cap proposta d’entesa entre els dos partits principals a Espanya, quan s’estan debatent l’assumpció dels governs en dues comunitats autònomes (i aviat tres!).

Conec i reconec els arguments que prevenen contra aquest tipus d’aliances, i sobretot amb la idea que a la llarga pot suposar una greu desafecció per part de la ciutadania, la qual cosa podria fins i tot fer mal al mateix sistema i les seves institucions. Hi podríem estar bona estona discutint-ho, però en tot cas es reconeixerà que no s’ha provat i que, en la història, quan a aquest tipus de grans pactes se’ls ha negat la seva viabilitat per motius merament partidistes, el resultat final no ha estat positiu per al col·lectiu, per al bé comú.

El segon aprenentatge és que, en nom de la seguretat i la salut econòmica, abdiquem ràpidament de les llibertats i els drets fonamentals. De la mateixa manera que és clau el manteniment dels serveis públics i les polítiques socials, ho és també saber mantenir les llibertats i els drets civils.

Notícies relacionades

Són moments de transformació radical del model social, i la innovació ens porta a uns terrenys desconeguts, però no serà limitant la capacitat emprenedora i la llibertat individual com aconseguirem un entorn més estable i més segur. Correspon a les Administracions crear el context que permeti afrontar els grans reptes del moment, com poden ser l’habitatge o el manteniment dels serveis d’interès general en ple funcionament, però sempre garantint la llibertat dels ciutadans i la capacitat de les seves institucions.

La salut de l’edifici d’un Estat democràtic depèn dels equilibris que permetin la inclusió de tots els seus col·lectius, i negar els pactes entre els més representatius i imposar els programes dels més extremistes no reforça sinó que debilita les seves institucions. Com diu Martin Wolf en el seu darrer llibre, La crisis del capitalismo democrático, és molt difícil lluitar contra les solucions ràpides i fàcils, però no podem mai oblidar que "la democracia siempre es imperfecta. Pero la tiranía nunca es la respuesta".