Francisco López es llueix amb Mozart

L’ OBC va convidar el director i compositor Matthias Pintscher per estrenar a Espanya la seva obra Neharot (2020) –que es podria traduir de l’hebreu com Rius–, una reflexió sobre "la devastació, la por i l’esperança", segons el compositor; tot i que inspirada en l’espiritualitat jueva, ve molt a tomb si se centra la mirada en la tragèdia del conflicte palestino-israelià. La peça, per a gran orquestra i que no arriba a la mitja hora, s’allunya del melodisme per beure de l’experiència assolida per Pintscher junt amb Boulez i a l’Ensemble Intercontemporain, i crea textures fantasmagòriques i ambients carregats de sensacions. Amb el mateix autor a la batuta, segur que la interpretació va recórrer els senders degudament adequats.

En el Concert per a flauta núm. 2 en re, KV 314 (1778), de Mozart, va causar sensació l’acompliment de Francisco López, aclamat primer faristol de flauta travessera de l’OBC; com a solista convidat –gran iniciativa la de donar a les seves estrelles aquest tipus de caramels en els quals es puguin lluir–, va demostrar la seva vàlua pel total domini de la peça, una transcripció d’una obra anterior concebuda per a oboè solista, avui perduda. López va brillar amb llum pròpia ja des de l’allegro aperto inicial, en el qual va imposar un so sempre afinat, ben matisat i amb prou cops d’efecte, alimentant amb sapiència el diàleg amb l’orquestra i traient brillantor als passatges més virtuosístics gràcies a una tècnica i un control del fiato excepcionals. En l’adagio non troppo, el solista va mostrar la seva cara més lírica, amb un fraseig de línia impol·luta, lligant adequadament i fent cantar la seva flauta i creant moments d’intensa bellesa mozartiana, tot coronat amb l’energètic rondo: allegro. Ovacionat, López va regalar al públic una composició pròpia inspirada en el reflex de la lluna sobre el riu que banya la seva localitat natal.

La segona part del concert, amb una suite del ballet pantomima en un acte El mandarí meravellós, op. 19, Sz. 73 (1918-1924), de Bartók, va ser molt aplaudida per l’energètic treball del conjunt, ben guiat per un Pintscher generós i concentrat, sobretot en el rítmic. Molt encertada la projecció de la trama del ballet d’acord amb la música: en una obra concebuda per al teatre saber de què va l’acció en cada moment ajuda a degustar i a comprendre més encara la partitura.

Notícies relacionades

El Book Music Festival es consolida i tindrà una edició gironina

La dècada increïble de la cocteleria Paradiso

OBC & Matthias Pintscher

Auditori (2/2/2025)