Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Enmig del seu primer disc, en un interludi d’Ouineta Verificada anomenat Veryficada , Ouineta embogeix davant d’una bateria i comença a clavar cops. "I have the check blau, I’m verificada ", crida. Part de l’àlbum de debut de la catalana Marta Ros (que és moltes més coses que Ouineta, ja ho veuran) transcorre sobre la idea de la rebel·lia i de l’orgull de ser, a la seva manera, "referència nacional" tal com afirma a Evil Ouineta. Ho és, per exemple, en la seva faceta de ballarina i coreògrafa (és darrere d’espectacles de Rigoberta Bandini i Amaia). Aquesta particular fada entremaliada que és Ouineta també va obtenir el títol nacional de cançó de l’estiu de 3Cat gràcies a DMs, una fantàstica peça amb campanes nadalenques.

Aquesta és la seva cançó més pop, segurament, perquè els seus temes comporten moltes idees, són canviants, estridents, exagerats. I això no sol agradar a tothom. "La meva manera de moure’m, de cantar, d’expressar-me o de fer música desperta moltes reaccions, l’àlbum és com una autoafirmació", explica. I afegeix: "No volia fer una cosa que agradés a tothom, volia fer un disc que m’agradés, em representés i jugar amb les formes".

De petita estudiava piano i fins i tot, explica, tenia un epé amb temes propis. "Vaig arribar a pensar que seria compositora", riu. Però va arribar molts anys després a la música a través d’altres disciplines, com la dansa o la performance, i fascinada per com s’aixeca un directe com el de Rigoberta Bandini en plena ebullició de l’Ay mamá. Ouineta és un personatge expansiu, ¿i la Marta? "Clarament no soc així d’expansiva, depèn del moment, l’època, el dia... Ouineta està al màxim tota l’estona, jo no tinc aquest aguant", comenta.

És obvi que aquest projecte té alguna cosa de terapèutic. "Pura necessitat d’expressió personal", diu ella, que afirma que hi ha un fil que uneix clarament la Marta ballarina amb Ouineta. "Necessitava expressar la meva identitat, descobrir les capes que tinc i dir ‘jo soc això’. Últimament, la música em cobreix aquesta cosa d’expressió personal ja que amb la dansa estic treballant molt per a altres persones".

"Amb la coreografia feia el que em donava la gana. Em sento molt còmoda i lliure en els projectes que tinc. I sento que se’m respecta", comenta. Per la via de la llibertat, amb ingredients de les músiques urbanes, llatines i pinzellades pop, ha fet també Ouineta Verificada, un disc en el qual hi ha també vulnerabilitat (Stampida , episodis carnals (Buganvilla, entre d’altres), ràbia verinosa (les esgarrapades de Ves-te’n de la festa) o missatges ocults com a Lily-Rose. I un parell de col·laboracions, la de la seva parella, Mushka, a Nois, i l’inclassificable raper Ben Yart a BRALLA.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Cinc exconsellers de Cultura presenten una querella pel trasllat de les pintures de Sixena

És fàcil relacionar les cançons d’Ouineta, de 30 anys, amb els temps que corren, amb la lluita per captar l’atenció a través de la teatralitat, la brusquedat, l’exageració. "Hi ha una voluntat disruptiva. M’apassiona el contemporani, m’agraden els projectes que no només fan música sinó que també ofereixen alguna cosa més. Tampoc vull ser sempre la que sembla que està boja, cridant, la rara...".

"Fem música i el que importa és el nostre projecte, no l’etiqueta", sentencia Ouineta, que presentarà el seu explosiu àlbum de debut el 10 d’abril a Razzmatazz.