Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Un gran ram de roses grogues, fa tot just quatre mesos. Amb aquest gest, el mític Gino Paoli s’acomiadava d’Ornella Vanoni, la seva amant i musa durant dècades. El cantautor italià, una de les veus més reconeixibles –tot i que sovint menys reivindicades– de la cançó d’autor a Itàlia, va morir dilluns a la nit, als 91 anys. Fora del seu país, el seu nom queda associat sobretot a un repertori de melodies romàntiques que, en el moment del seu auge més gran, van travessar fronteres en una Europa que encara escoltava la ràdio com a principal aparador musical.

Autor de temes ja inscrits en la memòria col·lectiva com Sapore di sale o Senza fine, Paoli havia nascut el 1934 a Montefalcone. La seva trajectòria, extensa i sovint irregular, va estar marcada per moments de gran èxit i per etapes més discretes. Va debutar el 1959 i aquell mateix any va publicar les seves primeres cançons, entre les quals La tua mano, Chiude o Senza parole, en les quals ja s’intuïa una sensibilitat diferent, més pròxima a la confidència que a l’espectacle. Cinc vegades concursant al Festival de Sanremo, a ell es deuen també himnes com Il cielo in una stanza.

La seva vida, no obstant, mai es va limitar a la música. Entre 1987 i 1992 va ser diputat del Partit Comunista Italià. En el terreny personal, la seva biografia va estar travessada per relacions intenses, crisis profundes i episodis foscos. El 1963 va intentar suïcidar-se, un fet que amb els anys evocaria en entrevistes amb una barreja de distància i sarcasme. També va travessar llargs períodes marcats per l’addicció a les drogues i a l’alcohol. Aquesta combinació de talent, fragilitat i lucidesa va contribuir a forjar una figura complexa, inseparable de l’època que va ajudar a definir.

Notícies relacionades

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Cinc exconsellers de Cultura presenten una querella pel trasllat de les pintures de Sixena

Amb la seva desaparició es tanca també així un capítol de la cultura italiana: el de la generació de cantautors que, entre els anys 60 i 70 del segle passat, van definir una manera íntima i literària d’entendre la música. Paoli va compartir temps i sensibilitat amb figures com Luigi Tenco i Fabrizio De André, en una escena que combinava compromís, malenconia i experimentació formal. El seu estil, melòdic i emocional, va trobar a més un eco inesperat a Espanya, on va encaixar amb el gust de l’època i va sonar amb freqüència en emissores i festivals.

La seva mort ha commogut fins i tot el món de la política. El ministre d’Exteriors, Antonio Tajani, va recordar Paoli com a "figura fonamental" de la cultura popular italiana, "capaç de convertir la vida quotidiana en poesia i melodia". "Les seves cançons, amb lletres senzilles i sinceres, han acompanyat generacions senceres. El meu més sentit condol a la seva família i a tots aquells que l’estimaven", va escriure Tajani en el seu compte de X. La notícia de la seva mort va ser donada per la seva família. "Aquesta nit Gino ens ha deixat amb serenitat i envoltat de l’afecte dels seus éssers estimats", van escriure.