La dona amb l’espasa

Al París de 1887 hi havia furor pels duels, tot i que aquests enfrontaments estiguessin prohibits, i, com mostra aquesta pel·lícula en una de les primeres seqüències, les exhibicions d’esgrima –amb sang, si és possible– eren un espectacle de saló molt apreciat pels burgesos. Però això no és Els duelistes, la pel·lícula de Ridley Scott segons una novel·la breu de Joseph Conrad que versa sobre l’enfrontament a través dels anys entre dos hússars compulsius amb l’espasa.

Notícies relacionades

Bad Gyal, en bucle, amb luxe i monotema

Cap Butaca Buida celebra la festa del teatre amb 324 espectacles

L’actor i director Vincent Pérez, que es reserva aquí el paper d’un militar de la vella estirp a qui li agraden els duels, barreja una història de duelistes, un mestre d’esgrima afectat pels traumes de la recent guerra i la reivindicació feminista. La combinació no acaba de funcionar en un relat desequilibrat, però té alguns conceptes i moments interessants. A més del personatge que representa el títol de la pel·lícula, el protagonisme l’assumeix també una decidida dona que vol formar una lliga femenina d’esgrima i no dubta a batre’s, pel seu honor, amb el director del diari que l’ha difamat.

Són els temps en què a França les dones tenien prohibit portar pantalons excepte si anaven a cavall o amb bicicleta. La reivindicació es barreja amb la cruesa dels duels amb floret, pistola o a cavall amb sabre; el sabre que mutila o talla una barbàrie legalitzada.