Bad Gyal, en bucle, amb luxe i monotema

Bad Gyal ofereix plaer i connexió al seu fandom, molt jove i molt femení, que es delecta amb la seva projecció de tipa dura i determinada, capaç de ressignificar el vocabulari més despectiu ("porca") i de fer del moviment de natges una afirmació feminista (premiat cada vegada amb una ovació). Així va ser, ahir a la nit, de nou, amb un plus de presència ocupava tot l’escenari i pujava i baixava descobrint un espai tocat per una llum daurada i amb sofàs llargs per a ella i els seus ballarins, que n’hi va haver 12. Artefacte un xic estrany que, quan reposava sobre les taules, ocultava una part de l’interior i calia seguir-lo a les pantalles.

En l’àmbit musical, aposta forta pel nou material (16 de les 36 cançons de la nit, comprimides en una hora i 45 minuts), que va portar discretes novetats: destacables van ser la cadència r’n’b del tema d’obertura, conegut com Un coro y ya), i el vigorós encreuament de house i merengue de Noticia de ayer. En aquest Más cara, Bad Gyal dona més del mateix, per potenciar el refinament en la producció, i amb cartes tan canòniques en el seu imaginari com la suaument reggaetonera Da me . Les seves metàfores no evolucionen gaire: "Me puso a cantar, el micro agarrar", va cantar amb la seva veu de tènues esclats greus, acompanyada per una coreografia de peep show. Aviam, no és pas que sempre pensi en l’única cosa, és que els recursos literaris són els que són.

Notícies relacionades

Cap Butaca Buida celebra la festa del teatre amb 324 espectacles

El secret més ben guardat de Raffaella Carrà

El repertori, sense gairebé pauses, va traçar un recorregut ben dissenyat, a través de seqüències molt llatines (la rescatada Qué rico) i trobades amb el rap (Perro), acollint 8Belial, del col·lectiu Disobey, en un contundent Tic tac (va repetir a Orilla) i marcant-se reguetons romàntics a Última noche i La iniciativa. Segon bloc amb la falca gairebé baladística de De to. Els números d’etapes passades van resultar molt filtrats en el setlist, per a disgust de fans veterans (una minoria, cal dir), però hi va haver udols de plaer amb Comernos, Otra vez más (celebrant ser el "pussy k mana") i Chulo pt 2 .

Va ser la Bad Gyal de sempre, la vedet d’El Molino transportada a l’estètica urbana, només que una mica menys fosca, amb menys carrer i underground, i més passarel·la i brillantors que en el passat, rematant amb les fites pretèrites per al galimaties general: Perdió este culo, Lo que no se mueva i una Fiebre final que va defensar tota sola a l’escena, sense més attrezzo que la seva figura divina.