Cicle d’esdeveniments sorpresa

Els Secret Shows de Les Nits de Barcelona, concerts de petit format i protagonista no anunciat prèviament, que tracen el camí cap al festival d’estiu als Jardins de Pedralbes, van estrenar ahir la segona edició a la Casa Seat amb un senyor poeta de l’era indie, el cavaller Antonio Luque, Sr. Chinarro. Presència d’impacte per al públic més juvenil, vist el seu estil càustic, amb sentències com "som a punt d’un holocaust", amb les quals va esquitxar el desenfadat diàleg amb la conductora de l’esdeveniment, la periodista Laia Ferrer.

Grup creat en els primers anys 90, arriba fins als nostres dies en molt bona forma, transformat en un vehicle gairebé individual, amb Luque i el seu canviant aliment de còmplices, cas del baixista Alfonso López, que va ser el seu únic aliat en un set de set cançons. Marca de prestigi, 19 àlbums d’estudi ho contemplen, va fer notar Ferrer. "Però no he fet 19 vegades el mateix disc", va fer broma ell, etern sorneguer. "Entre els músics tenim molt predicament, i algun fins i tot ens copia". Serena disbauxa a la sala, uns 200 assistents convocats, previ registre gratuït a la web de Les Nits de Barcelona, en aquesta iniciativa organitzada per Occident, Cerveses Alhambra, EL PERIÓDICO i el Grup Clipper’s.

L’últim àlbum de Sr. Chinarro, amb un títol que desprèn ressonàncies cruentes (Cal viva) li ha agradat molt al seu fill de 19 anys, segons va revelar Luque, i això que el disc "no és l’alegría de la huerta", va assegurar. Però, pel que sembla, hi ha esperança en la transmissió generacional. "A veure si ara arribo als nets", va sospirar. Sevillà instal·lat ara a la localitat de Salobreña (Granada), guarda pel que sembla emotius records del seu temps d’estada a Cornellà. Ah, ¿què és el que més troba a faltar? "El metro".

Després va venir un vibrant mà a mà de Luque i López, guitarra acústica, baix elèctric i la veu aviciada recorrent els versos d’Efectos especiales propis d’algú que ja no es deixa impressionar així com així ("la historia no está ni regular/ son solo efectos especiales"), camí de No dispares, El detector i Los ángeles. Ni una cançó de l’àlbum Cal viva, sinó cites a discos pretèrits, sobretot els publicats ben entrat aquest segle, com El rayo verde, amb la seva conclusió decaiguda ("hoy se ha vuelto a nublar"). I l’alegria pop de la memorable Del montón, peça que al seu dia va adaptar Dan Béjar (Destroyer), amb una altra d’aquestes tornades senzilles i memorables ("pudo ser un amor del montón/ pero todo el montón era mío").

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

Himne eroticofestiu

Com a punt final Una llamada a la acción, himne eroticofestiu que va precipitar crits de joia quan Luque va cantar, no sabem si com un desig o una ordre, que "habrá que hacer el amor/ por un mundo mejor". Els presents, clavant la dent a les hamburgueses Deleito servides per a l’ocasió, hi van estar d’acord. Però Antonio Luque pensava en altres metes, sabent-se al temple automobilístic de Casa Seat. "A l’espera de saber per quant em deixen un Cupra...".