Teatre entre reixes

Sing Sing és el penal més famós dels Estats Units, al costat de la presó d’Alcatraz. Hi van estar reclosos el famós gàngster Lucky Luciano i el matrimoni Rosenberg, executats per espiar per a la Unió Soviètica. Las vidas de Sing Sing no és una pel·lícula carcerària més, tot i que participa de no pocs elements dels films sobre presons, des de La evasión fins a Fuga de Alcatraz, passant per La celda de cristal, Brubaker, Cadena perpètua, Celda 211 i Modelo 77. No hi ha intents de fuga, ni motins, violència policial, mercadejos, violacions o pallisses consentides pels guàrdies. En aquest sentit, és una cinta tan positivista com tova, allunyada de la bruta realitat. És un drama de superació personal en què un grup de presos, majoritàriament afroamericans, prepara un muntatge teatral, una manera de realitzar-se, de superar les adversitats i rendibilitzar una mica millor el temps passat entre reixes.

És, per tant, una pel·lícula de text i interpretacions. El text procura els conflictes, que van del fet anecdòtic al personal: les relacions entre els reclusos que participen en l’obra, les desavinences, el grup per sobre de la individualitat. L’àmbit personal, en una cinta d’aquestes característiques, és fonamental, i el director del film, Greg Kwedar, ha conformat el repartiment barrejant actors professionals com Colman Domingo amb expresidiaris que s’interpreten a ells mateixos, de manera que aporten a l’escena les seves antigues experiències. De tot plegat en sorgeix un to creïble, sovint espontani –és un èxit del director haver sabut capturar-lo–, que és el més interessant de la proposta: la càmera filma un procés d’aprenentatge de ficció que és el mateix dels personatges al fer el film.

Notícies relacionades

Les claus del teatre del 2026, de clàssics a Palestina

Xabier Anduaga es llueix al Liceu

‘Las vidas de Sing Sing’ 

Greg Kwedar (Estrena: 10/1/2025)