Una altra manera de pensar l’Holocaust

Tenint en compte la severitat amb què se sol embolcallar el cine sobre el nazisme, resulta valuós que la segona pel·lícula dirigida per l’actor Jesse Eisenberg –també la coprotagonitza– abordi la qüestió amb mundanitat i humor, i alhora adopti la forma d’una road movie. En homenatge a la seva àvia difunta, dos cosins volen a Polònia per fer un recorregut turístic centrat en l’Holocaust. Un és tímid, obsessiu, callat i insegur, i l’altre és extravertit, desmesuradament empàtic, narcisista i explosiu. La seva relació, però, és més complexa que una mera oposició d’estereotips necessitats d’intercanviar-se lliçons vitals.

Mentre els contempla, A real pain reflexiona sobre la malaltia mental, es pregunta si els nostres problemes tenen importància comparats amb els de la humanitat i qüestiona la turistificació de la tragèdia. I ho fa combinant la comicitat amb dosis cada vegada més reconeixibles de melancolia sense presumir de la seva pròpia rellevància ni recórrer a escarafalls dramàtics. És tanta la modèstia, i l’excés de càlcul a l’hora de delinear personatges, situacions i emocions, que la cinta acaba resultant menys substancial i reveladora del que caldria.

Notícies relacionades

Consol Vancells, directora general d’Enciclopèdia

Elon Musk i l’estètica nazi

‘A real pain’

Jesse Eisenberg (Estrena: 10/1/2025)