L’app que fa que siguis tu qui porti la compra a un veí

Són l’enèsim intent de fer-se un lloc en un mercat, el del repartiment a domicili, que ha demostrat ser salvatge. Pel camí han caigut Deliveroo, Gorillas, Ulabox, Getir, Stuart... Però Shopopop està convençuda de poder ser l’excepció. El seu as sota la màniga és proposar un sistema i model de negoci una mica diferent del de la resta: aquesta empresa d’origen francès ha desenvolupat una plataforma que permet a qualsevol persona encarregar-se del repartiment puntual d’un comerç (supermercats, floristeries, pastisseries... no restaurants) a canvi d’una petita remuneració. Això, sí, amb un límit d’ingressos a l’any, per evitar que l’app es desviï del seu objectiu original –l’economia col·laborativa– i es converteixi en un altre formiguer de casos d’economia submergida.

La companyia va aterrar a Espanya fa un parell d’anys a través de Madrid, i ja compta amb uns 1.300 negocis donats d’alta i fa unes 48.000 entregues anuals, tot i que en els pròxims anys espera anar creixent fins a arribar, més aviat que tard, a les 100.000. Part d’aquesta estratègia de creixement passa per la ciutat de Barcelona, on Shopopop va començar a operar l’any passat.

En aquest temps, s’han registrat com a shoppers un total de 981 persones, s’han multiplicat per quatre les entregues (i preveuen tornar a quadruplicar-les o fins i tot quintuplicar-les el 2025) i s’han obert perfil 267 comerços, la meitat, càterings i pastisseries; una quarta part, supermercats, i una altra quarta part, floristeries. Entre els seus clients més emblemàtics hi figuren les pastisseries La Palma i Takashi Ochiai, les floristeries Flors & Go i Verdecora, i la copisteria Workcenter, entre d’altres.

"Quan vam començar, el gran aliat van ser les floristeries", recorda la màxima responsable del negoci a Espanya, Clara Lloveres. "Després vam anar a càterings i pastisseries, perquè valoren molt que s’entregui amb cotxe i no amb moto", argumenta la directiva.

Funcionament de la plataforma

Tal com està concebuda aquesta plataforma, la idea és que una persona aprofiti un trajecte personal (per anar a la feina, al gimnàs, a recollir els nens a l’escola...) per traslladar el paquet d’un comerç al seu destí. La persona interessada es registra en l’aplicació, l’obre i veu avisos de possibles encàrrecs. L’únic límit és no guanyar més de 3.000 euros a l’any. I, de fet, el seu algoritme està dissenyat per deixar de mostrar opcions d’encàrrecs si detecten que un perfil n’està abusant.

"Ara, el gran repte són les cadenes de supermercats i hipermercats, perquè són molt lineals, sempre tenen entregues a domicili", reflexiona Lloveres. En aquest cas, la seva veta de mercat són les compres fetes en un establiment físic, però que es deixen allí perquè el supermercat les porti després a casa del client. No és la compra en línia, la logística de la qual ja està molt treballada.

Notícies relacionades

Victoria Szpunberg, dramaturga: "El millor premi és portar a escena les obres que vull fer"

Les treballadores de la llar busquen un lloc en la cultura

De fet, el seu filó són especialment les franquícies de supermercat, que acostumen a ser petits empresaris que tendeixen a encarregar-se ells com poden d’aquest repartiment.

"La logística més cara és l’últim quilòmetre, perquè la gent no està disposada a pagar de més i això fa que hagin anat caient moltes empreses", explica la directiva. Malgrat que Lloveres té clar que part de la feina és canviar aquesta mentalitat que certs serveis siguin gratis, Shopopop a qui li cobra és al comerç. "No som els més barats –admet–, no estem fent lluita de preus", conclou.