La nostra salut depén del barri on vivim

Quan entres a Barcelona pel sud, en deixar enrere l'autopista AP-7 i agafar la Ronda de Dalt, el primer barri que apareix és Pedralbes i l'últim abans d'eixir cap al nord és Vallbona.

Encara que la distància entre ambdós és de només 14 quilòmetres, en 2022 l'esperança de vida naixent a Pedralbes va arribar als 87,67 anys, front als 77,66 anys a Vallbona. Aquesta diferència equival a una reducció de vuit mesos i mig de vida per cada quilòmetre recorregut cap al nord.

Salta als ulls que, a una ciutat com Barcelona, l’esperança de vida no es distribueix ni molt menys de manera uniforme: és més alta als barris del sud-oest i més baixa als del nord-oest i sud-est.

Aquestes disparitats reflecteixen allò que es coneix com desigualtats en salut, és a dir, variacions en aspectes de la salut —en aquest cas, l'esperança de vida— entre grups poblacionals definits per factors socials, econòmics, demogràfics o geogràfics.

La renda, un factor de pes

No estem davant de desigualtats aleatòries. Si analitzem la renda disponible de les llars per capita per barri., veiem que, mentre a Pedralbes puja a 35 205,1 €, a Vallbona és gairebé 12 637,0 €. És a dir, quasi tres vegades menys. En general, els barris amb ingressos més alts presenten una esperança de vida més elevada.

Per què una disparitat en salut siga considerada una desigualtat socioeconòmica (health inequalities, en anglés), han de donar-se dos condicions: que siga socialment injusta i que siga potencialment evitable. En aquest cas, que els residents d'un barri amb major renda visquen més anys no és just i podria mitigar-se amb les mesures adequades.

Quins altres elements influeixen?

A més de la renda, altres factors contextuals vinculats al territori –en aquest cas, el barri– influeixen en la salut, independentment de les característiques individuals.

Entre ells trobem l'accés als servicis sanitaris (més limitat per a les persones amb menys recursos); les condicions de vida (qualitat de l'habitatge, accés a aigua potable, sanejament o exposició a la contaminació atmosfèrica i acústica); la disponibilitat d'aliments saludables; les oportunitats d'ocupació i educació i el disseny urbà.

Aquests factors interactuen entre sí. Per exemple, les condicions mediambientals poden agreujar les desigualtats socioeconòmiques en salut de dos maneres. Per un costat, existeix una exposició diferencial: els grups econòmicament més desfavorits solen estar més exposats a problemes ambientals, com la contaminació de l'aire. Per altre costat, els efectes adversos per a la salut derivats d'estos problemes afecten amb major intensitat les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. És una situació coneguda com susceptibilitat diferencial.

També la salut es veu minvada

Més enllà d'afectar l'esperança de vida, aquestes desigualtats s'estenen a gairebé totes les malalties. Un exemple paradigmàtic el trobem en la pandèmia de covid-19.

Un estudi a Catalunya revelà que, en les àrees bàsiques de salut de la comunitat, les zones amb nivell socioeconòmic més baix enregistraren tasses més altes d'incidència, hospitalització i mortalitat per covid-19, així com menys cobertura vacunal. Els investigadors suggereixen que les desigualtats en la vacunació podrien respondre a barreres estructurals, com la manca d'accés a informació o dificultats logístiques, inclosos problemes de transport o per a gestionar cites.

Per altra banda, l'augment del risc de mort fou major a les províncies espanyoles amb més desigualtat de renda.

A més a més, la pandèmia exacerbà les disparitats socioeconòmiques en mortalitat, introduí diferències de gènere (amb un impacte major en les dones) i tant en malalties cardiovasculars com en alzheimer s'observaren variacions significatives entre províncies segons el seu nivell de desigualtat.

Intervenció de les administracions

Notícies relacionades

Catalunya suspèn tota l’activitat programada als hospitals i centres de salut pel vendaval

Can Ruti estrena un fàrmac que prolonga la supervivència de malalts d’un tipus d’ELA

Afortunadament, totes les desigualtats poden reduir-se mitjançant polítiques públiques efectives. Entre elles, destaquen les mesures macroeconòmiques, com la redistribució d'ingressos a través d'impostos o subsidis, la reducció de la desocupació i la inversió en infraestructures sanitàries i de transport.

També són clau la millora de les condicions laborals i d'habitatge, les intervencions per a reduir factors de risc conductuals (com el tabaquisme) i les accions dins del sistema sanitari per garantir un accés equitatiu a la salut.