Un bosc (amb prou feines) maleït

Donades l’eficàcia i la versatilitat a l’hora de generar tensió que Alexandre Aja sol exhibir quan s’ho proposa, criden l’atenció les limitacions que el seu nou treball evidencia. Evocador dels contes dels Grimm i de títols com Un lloc tranquil i El bosc, situa una mare i els seus dos fills en una cabana aïllada en un bosc; a fora, segons la dona, s’amaga una entitat malèfica a fi de destruir-los, així que el trio només pot sortir a buscar aliments amb cordes que els mantenen units entre si i a la casa.

¿És l’amenaça real o el producte d’una ment malalta? La pel·lícula mira de provocar intriga fent-nos dubtar sobre això, però això l’obliga a limitar les situacions de veritable perill. Mentrestant, intenta compensar aquesta carència a través de certa atmosfera gòtica i la insistent escenificació de mantres i rituals apocalíptics, però això no impedeix que vagi perdent pistonada a causa tant de la monotonia com de la vaguetat amb què aborda assumptes com la sobreprotecció materna, el trauma i la malaltia mental. Pel que fa a l’atenció inicialment prestada a la construcció de personatges, es veu sabotejada quan la pel·lícula comença a sacrificar la seva pròpia coherència interna per tal de sorprendre.

Notícies relacionades

Així és el fanzín del Lux Tour: Joni Mitchell, els Beatles, vides de santes i una Rosalía angelical

Marcos Prior, autor de còmic: «Potser l’Apocalipsi ja és aquí, a la nostra societat»

‘Nunca te sultes’

Alexandre Aja (Estrena: 15/11/2014)