Marcos Prior, autor de còmic: «Potser l’Apocalipsi ja és aquí, a la nostra societat»

No en va el llibre adquireix un format horitzontal de noticiari televisiu futurista en el qual els presentadors porten màscares d’aquests i altres líders, també d’una presidenta madrilenya clavadeta a Isabel Díaz Ayuso. «Jugo a subvertir el gènere i la racialització. Una dona porta la màscara de l’expresident dels EUA, i un home de color la de l’ex primera ministra britànica. També els activistes contra l’‘establishment’ porten màscares per protegir la seva identitat», explica. La sàtira arriba a les notícies, «que en realitat ja no ho són, sinó banalitats o pur entreteniment i fetes perquè hi cliquis». És una crítica als mitjans de comunicació que es converteixen en altaveus de la ultradreta».

Notícies relacionades

El Matinée Easter Weekend, epicentre gai de primavera

Paolo Sorrentino, cineasta italià: "Els nostres líders polítics no dubten prou"

Prior imagina un món potser no tan futurista en què el seu «Mask» posa el focus en la droga que s’ha trobat a la Lluna i busca entre els més poderosos del planeta com finançar el seu projecte d’explotació del satèl·lit. L’empresari protagonitza al llibre una de les escenes icòniques del món del cine, la de Charles Chaplin emulant Hitler, ballant amb el globus terraqüi a ‘El gran dictador’. «És un dels meus homenatges, ho vaig fer pel pur plaer de dibuixar-lo, com el de ‘2001. Odisea del espacio ’ [amb l’Homo sapiens utilitzant un os com a arma]», admet. La sàtira s’acarnissa amb el tecnofeudalisme. «És un feudalisme a través de la tecnologia. Els antics senyors feudals avui són els que dirigeixen les tecnològiques de Silicon Valley, magnats dels quals Trump ha rebut molts diners», denuncia.

No creu Prior que l’escenari que planteja sigui apocalíptic. «Potser l’Apocalipsi ja és aquí, en la nostra societat. Hi ha èpoques i paisatges que ja han sigut apocalíptics: l’Holocaust, el Congo belga, Hiroshima, Gaza... només que no ho veiem fins que ho tenim a sobre. Només cal veure el que està passant. Hi ha gent que es mou i que és optimista i això és més difícil que ser pessimista. La realitat et dona la raó si ets pessimista», lamenta. ‘Droga a la Lluna’, admet, «és pessimista fins que al final s’obre una escletxa d’esperança i faig un homenatge a l’activisme».