Sílvia Munt torna a l’univers Rodoreda amb un documental

Sílvia Munt sempre s’ha sentit en deute amb Mercè Rodoreda. Va ser la mateixa autora qui es va decantar per ella quan va caldre decidir qui encarnaria la Natàlia, la Colometa, protagonista de la seva famosa novel·la La plaça del Diamant. Llavors Munt era tan sols una ballarina amb ànsia de ser actriu que, a diferència de la resta de candidates, no tenia gaire experiència en la interpretació. Avui, convertida en una reconeguda i polifacètica artista que des de fa anys dirigeix els seus propis projectes –principalment de teatre–, Munt rodarà un documental sobre Rodoreda. "He aparcat tot el que tenia l’any que ve per centrar-me en aquest projecte", va explicar ahir, coincidint amb la presentació d’Els Buonaparte, un divertit muntatge que torna aquesta setmana a la cartellera barcelonina al Poliorama.

"És una pel·lícula documental que em fa molta il·lusió. Se centrarà en la persona que era Rodoreda i en la seva mirada. És un projecte que sempre havia volgut fer. De seguida que la Fundació Mercè Rodoreda i la productora Benecé m’ho han demanat he aparcat tot el que tenia per posar fil a l’agulla". En aquest moment està en fase d’acumular informació. El projecte arriba més de 40 anys després d’haver conegut l’autora. "És molt bèstia que després d’haver-me triat per fer La plaça del Diamant torni a tenir l’oportunitat de submergir-me en el seu món".

La idea és tenir-la acabada a la tardor de l’any que ve i estrenar-la en festivals. "Rodoreda encara no està gaire ben valorada com passa tantes vegades amb dones al nostre país. ¡Però és tan gran literàriament i la seva vida és tan potent, tan bèstia!". Recorda que l’autora va trencar motllos. "És una persona que va com una fletxa d’una manera intuïtiva i et dona claus per viure, unes claus ella va descobrir per si mateixa".

Admet que enfrontar-se a aquesta figura "suposa un repte enorme". És coneguda principalment per La plaça del Diamant, però també té Quanta, quanta guerra, La mort i la primavera, Mirall trencat... Hi ha moltes Rodoredes. "Aquesta autora, com deia una de les seves biògrafes, hauria d’haver sigut nominada al Nobel", assenyala Munt. "No va ser acceptada per la intel·lectualitat a Catalunya fins que la gent va començar a llegir La plaça del Diamant. És el públic qui la fa créixer". Afortunadament, tenia al costat Armand Obiols, el seu company, el nom veritable del qual era Joan Prat.

Una màscara

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Per protegir-se, l’autora s’havia col·locat una màscara. I és que, més enllà de les obres, els seus actes eren mal vistos. "Era una dona que havia marxat de casa fugint d’un matrimoni més o menys manipulat. A més se n’havia anat amb un home casat a qui tothom de la intel·lectualitat li va fer la creu. Així que a partir de 1939 estan sols".

Al documental hi sortiran moltes imatges d’arxiu d’entrevistes de Rodoreda. I la seva veu hi serà molt present. "El documental es basa en el seu ideari: hi sortiran els seus biògrafs, companys, però també algú farà d’Obiols. I també jo posaré veu a Rodoreda, llegint les seves cartes, per exemple, perquè soc jo la que la va buscant en aquest documental". També es llegiran passatges de la seva obra literària que expliquen la personalitat de l’autora. "Vull que els llegeixi el seu públic, gent normal".