Autoestima a palades

Chiara Mastroianni és filla de Marcello Mastroianni i de Catherine Deneuve, quasi res. I, malgrat haver assolit un èxit raonable al llarg de laeva carrera, durant la major part de la seva vida ha viscut atrapada sota l’ombra que especialment el seu pare projectava sobre ella, no només a causa del tracte rebut pels seus col·legues en els rodatges, sinó també perquè cada vegada que es mirava al mirall era el rostre d’ell el que hi veia, i no només com a conseqüència de la sorprenent semblança física existent entre tots dos.

Això, almenys, és el que suggereix Marcello Mio, comèdia dirigida pel seu amic i estret col·laborador Christophe Honoré, en la qual encarna un transsumpte d’ella mateixa.

Al llarg del seu metratge, suposadament a fi d’examinar el llegat patern i la influència que ha exercit sobre ella, l’actriu es passeja d’una escena a la següent disfressada de la versió del seu pare immortalitzada en títols com La dolce vita i 8 1/2. En certs moments interactua amb persones amb qui comparteix professió o que formen part del seu historial afectiu –la seva mare, els actors Fabrice Luchini i Melvil Poupaud, el cantautor Benjamin Biolay– i en d’altres ho fa amb un jove soldat o amb un gos.

I mentre intenta sense gaire convicció fer riure l’espectador, la pel·lícula no arriba a dir gran cosa sobre les estructures de poder que imperen en la indústria cinematogràfica, ni sobre el pes de les expectatives heretades, ni sobre la naturalesa de la celebritat ni, en realitat, sobre res en particular. S’acontenta a malgastar una total adoració cap a l’actriu protagonista i intentar convèncer-nos que ella mereix molt aquest homenatge.

Notícies relacionades

La meva vida com un gos (que veu fantasmes)

Impactant crema de naus

‘Marcello Mio’

Christophe Honoré (Estrena: 20/09/2024)