El pas del temps a la presó

La cultura compleix funcions més enllà de l’oci. En filosofia, és el reflex de la identitat i la forma de vida de la comunitat. A Màquines del temps. Redibuixar el passat i fabular el futur a la presó, l’art es converteix en una via d’expressió. Una oportunitat per demanar desitjos, per afrontar situacions i materialitzar sobre una tela, un paper o una peça de ceràmica tot allò que un pensa i necessita fer real, més enllà de les paraules.

El Centre Santa Mònica de Barcelona va inaugurar ahir una exposició realitzada en col·laboració amb l’artista Antoni Hervàs, la comissària Mery Cuesta i 170 persones internes en centres penitenciaris de Catalunya, que mostren la seva percepció del temps en un lloc on el pas d’aquest element es produeix de formes molt diverses.

El motiu d’aquesta proposta són els 40 anys de la transferència de les competències en matèria penitenciària a la Generalitat. Per això el Departament de Justícia, Drets i Memòria, el Departament de Cultura i el Santa Mònica s’han unit per crear aquest espai de "provocació institucional" (així l’han anomenat) que "permet reivindicar el treball dels tallers artístics als centres penitenciaris", detalla Enric Puig, director del centre cultural.

L’exposició es compon de dues sales. La primera recorre les pinzellades inicials del procés de creació, "el making of d’aquests set mesos de treball", segons explica Cuesta. Aquí es mostren dibuixos creats pels interns sobre la seva percepció del temps amb la premissa de no representar-lo a través de rellotges. Els elements que apareixen en totes aquestes obres determinen la seva visió del pas del temps més enllà d’aquest tic-tac imparable.

La segona sala és una explosió de color, formes, missatges i idees, abraçats entre si. Antoni Hervàs ha treballat amb les persones internes als centres penitenciaris que acudeixen als tallers artístics que s’hi ofereixen. Amb ells, ha desenvolupat relacions més enllà del llenguatge verbal, que s’interpel·len a través de les obres d’art. En aquesta sala es poden veure sis instal·lacions que fusionen la creació d’Hervàs amb les obres dels interns, en un esforç d’evocar les seves veus, que ens expliquen com viure el passat, el present i el futur a la presó. "El seu valor no està en haver sigut creades a la presó, sinó en el que expliquen per si soles", va assenyalar Hervàs en la roda de premsa.

Exposició transgressora

Notícies relacionades

El grup d’experts que ha d’analitzar el trasllat de les pintures de Sixena exposades al MNAC

El mestre i els seus bons alumnes

Un dels tòtems, titulat Llençols i escapisme, està compost per un mural doble fet a base dels llençols que utilitzen a les presons, pintats i retallats pels interns, en els quals es pot apreciar una història personal de cada artista. Elaborat pel CP de Dones de Barcelona, les dones expressen a través del dibuix els seus somnis, enyorances i desitjos. A El futur és en els joves, creat per interns que participen en el taller de ceràmica del CP de Joves, apareixen representats a través de figures de ceràmica la idea del llegat, la sensació de grup i les relacions creades gràcies al temps compartit. "Es tracta d’una exposició transgressora, que deixa enrere els llenguatges de la creació artística tradicional per llegir-la des d’una dimensió humana i universal", detalla Cuesta.

Cada instal·lació és una càpsula del temps, oberta de bat a bat al públic, que permet conèixer les persones més enllà de les penes privatives de llibertat. Una experiència que acosta l’art com a vehicle transgressor amb una visió social i de comunitat. La mostra es podrà visitar gratuïtament al Santa Mònica fins al 8 de setembre en el seu horari habitual.