Kafkians sense Kafka
Una de las pocas imágenes que se conservan del escritor Franz Kafka. /
Kafka i els seus llibres són un continent d’estranyesa intensa. Fa cent anys de la mort de Franz Kafka (1883-1924), aquella ombra de Praga, el txec que va escriure en alemany i es va considerar sempre escriptor alemany. Es fa incòmode de llegir ara que sembla oblidat tot allò que representa fer un esforç per a explorar la literatura, a diferència de quan se sabia que l’esforç compensava de manera immensa, ja fos Proust o Kafka.
A primera vista, de Kafka només queda un adjectiu: kafkià. Un més, com dantesc, surrealista, apocalíptic i quixotesc. Els usem habitualment encara que renunciem a llegir Dant, els poetes surrealistes, la Bíblia o Cervantes. Els kafkians sense Kafka abunden. Però l’existència humana continua sent un laberint, amb malsons violents i fantasmes d’una nit. Qui ho havia de dir que Kafka seria el millor GPS per a endinsar-se en un altre segle.
El digital Semafor argumenta que Kafka avui té més influència que mai, segons es constata a Instagram i TikTok, en què la Generació Z –de 12 a 25 anys– exposa els seus temors, la seva inseguretat en un món hostil. Sovint l’invoquen perquè se senten sota vigilància i alhora desemparats, orfes i part involuntària d’una massa, víctimes de tot. Segons sembla, Kafka té presència en els jocs més misteriosos d’internet en els quals aflora la por de ser ignorats i la desconfiança davant l’amor. A Josef K., el seu personatge central, el detenen sense haver fet res malament.
Notícies relacionadesEn una de les seves pàgines més inquietants, Kafka conta la fundació d’una litúrgia i com el gran sacrifici torna sempre per a confirmar els cicles de la terra i les arquitectures més insòlites de l’esperit: "Lleopards irrompen en el temple i beuen les copes sagrades: això es repeteix una vegada i una altra; finalment es pot calcular de manera anticipada i esdevé part de la cerimònia". Llegir aquests rituals –en els Diaris de Kafka, per exemple– pot convertir un trajecte ferroviari de rodalia en un paisatge irrepetible. Sobre Kafka hi ha mil interpretacions i cap és definitiva. En Kafka tot és diferent. Fa falta empènyer la porta dels seus llibres amb força i paciència. Una vegada dins, ni el poder ni la impotència tenen límits. Kafka ha fugit sempre dels mons existents i no hi ha altres mons possibles. Així i tot, Kafka té sentit tràgic de l’humor, un do de la lucidesa.
L’arbitrarietat volàtil del nou segle sembla oblidar que el mal existeix i –com va dir Kafka– el mal sap del bé; però el bé no sap del mal. No encaixa amb la societat psicoterapèutica en què vivim. Per això convé llegir Kafka i no sols dir que tot és kafkià. Va escriure que un llibre ha de ser una destral per a partir la mar de gel del nostre interior. D’aquell imperi austrohongarès on va néixer a la Unió Europea d’avui la distància és astronòmica, però seguim en les mars de gel, passejant pels carrers com Kafka passejava tarda i nit per Praga.
