Gresca amb Phoenix al Primavera Sound

L’europop festivaler del grup francès triomfa en un pròleg del festival que va congregar gairebé 30.000 persones al Parc del Fòrum en una vetllada que va obrir Maria Jaume.

El Primavera Sound 2024 va prendre possessió del Parc del Fòrum amb una jornada preliminar que va congregar gairebé 30.000 persones (l’entrada era gratuïta amb reserva prèvia) i que, fins i tot sense voler-ho, va semblar seguir un guió amb interessant lectura sociològica: la cosa es va iniciar amb les ballables advertències de Maria Jaume sobre les nefastes conseqüències que la massificació turística té en la identitat dels territoris i es va tancar, per a gresca d’un públic amb nombrosa presència estrangera, amb el pop ultrafestiu, cosmopolita i sense arrels de Phoenix, uns francesos que escriuen lletres en anglès i que, com ells mateixos canten a Ti amo un dia estan bevent prosecco a Roma i l’endemà, prenent el sol a Rio de Janeiro.

Però anem a pams. A Maria Jaume li va tocar la sempre ingrata missió d’obrir plaça a les cinc de la tarda al molt respectable (per les seves dimensions) escenari Amazon Music. L’artista mallorquina va tirar endavant l’encàrrec amb solvència lloable, imposant el cançoner urbà del seu últim àlbum Nostàlgia Airlines i tancant la mitja hora llarga d’actuació amb una rotunda lectura de Mala via. Potser per contrast, els abrasius desenvolupaments elèctrics dels australians Tropical Fuck Storm van sonar poc empàtics (malgrat la samarreta del Barça que lluia el bateria), tot i que no se’ls pot discutir el ritme i la voluntat de risc. Després del seu esquerp passi, el dinàmic indie-rock amb rivets campestres dels nord-americans Ratboys va ser rebut com una brisa mediterrània un dia de calor extrema.

Va arribar després el torn de les sicalíptiques Stella Maris .i els seus messiànics himnes religiosos de pega. I per fi, pocs minuts abans de les deu de la nit, una fanfàrria mozartiana va anunciar la compareixença dels versallescos Phoenix, una carta segura per a qualsevol festival amb vocació multitudinària. Entrant ràpidament en matèria amb la sempre estimulant Lisztomania, Thomas Mars i els seus es van guanyar la concurrència amb una posada en escena impactant, realçada per unes projeccions de desbordant inventiva visual, i un eficaç mostrari de hits sustentat en el poderós batec rítmic de l’exuberant bateria suec Thomas Hedlund.

Notícies relacionades

Triomf inapel·lable

Movent-se amb autoritat pel territori que s’estén entre el synth-pop amb prestància i el pur himne eurovisiu, el sextet gal va confiar en l’èxit provat del seu àlbum del 2009 Wolfgang Amadeus Phoenix (bastant més present que el recent Alpha Zulu) i va anar encadenant clàssics com Lasso, Girlfriend i Rome per coronar l’actuació amb la presència d’Ezra Koenig (Vampire Weekend) en l’exaltada Tonight i amb Mars barrejant-se amb el públic als acords d’Identical. Tot molt mesurat i previsible, sí. Però un altre triomf inapel·lable.

Temes:

Amazon Primavera Sound 2022 Roma

Inicia sessió 0 Comentaris

Com enamorar sense cursileries

Una òpera de nova creació