Entre la ‘rave’ urbana de Berlín i la pluja de Londres

BERLÍN: El declivi del techno i una rave de 200.000 ànimes ballant.

¿Inscriure el tecno berlinès en la llista de la UNESCO li dona vigor o més aviat aires de respiració assistida? La pregunta planeja des que, al març, el govern alemany i les autoritats de la capital van unir forces per inscriure el seu Technokultur com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO. Els locals més llegendaris, com Berghain i Tresor, atrauen adeptes de tot el món –tres milions de visitants anuals–. Però fa anys que la Clubcomission que reclama ajudes públiques i alerta que aquest imant turístic agonitza per seqüeles de la pandèmia.

La seva gran plataforma va ser la caiguda del Mur, el 1989. El techno es va erigir en senyal d’identitat d’un Berlín alliberat de cotilles i de traumàtiques divisions. Als 90 va escalar a la categoria de festa més gran del món el seu amb el Loveparade, amb la xifra màgica del milió de cossos dansaires al sol. Després va emigrar a províncies i va derivar el 2010 en la tragèdia de Duisburg, quan 21 joves van morir empresonats en el desbordat accés al recinte. Fa dos anys va renéixer amb el nom de Rave The Planet i una xifra més realista: 200.000 assistents. Alguns berlinesos es queixen dels estralls que deixa al seu pas pel Tiergarten, el pulmó verd de la ciutat.

El Berghain no és ja la meca del techno. La revista DJ Mag dona la pole position a l’eivissenc Hïi i deixa el club berlinès al lloc 13. El local més ben col·locat d’Alemanya, amb el cinquè lloc, és a Colònia i es diu Bootshaus. Els festivals de carrer es reparteixen per tota la capital des del maig. El cap de setmana de Pentecosta circula pel barri de Kreuzberg el multitudinari Karneval der Kulturen. A l’antic aeroport de Tempelhof se succeeixen els concerts i festes.

Per a l’agost s’espera el pròxim Rave The Planet. Però l’esdeveniment més incombustible d’Alemanya no se celebra a Berlín, sinó en un poblet anomenat Wacken. Allà es concentren, des de fa 25 anys, desenes de milers de fans del heavy metal. El Wacken Open Air no té el segell de la UNESCO.

LONDRES: Cancel·lacions per la pluja i escassetat de caps de cartell.

Londres segueix atraient una gran quantitat de públic pels seus festivals de música a l’aire lliure. Esdeveniments com ara el Wide Awake (amb 25.000 persones diàries), l’All Points East (50.000 persones) i el Mighty Hoopla (30.000 persones) continuen celebrant-se a la capital britànica i s’han posicionat entre els més influents en el panorama de la música electrònica, el pop i l’indie.

Però la celebració de festivals a les grans ciutats del Regne Unit no ha estat exempta de polèmica. Algunes associacions veïnals i de protecció dels parcs públics han mostrat el seu rebuig cap a aquesta mena d’esdeveniments a l’estiu, ja que en limita l’accés a la resta d’habitants. Una de les seves reclamacions és que se celebrin fora de les vacances escolars perquè no afecti l’ús que fan els nens d’aquestes zones verdes. El Brexit, les pèrdues dels promotors durant la pandèmia i la mala situació econòmica d’alguns municipis, no obstant, han provocat que se celebrin més festivals en àrees urbanes.

Així mateix, els organitzadors s’enfronten als problemes derivats de les inclemències climàtiques –l’últim any ha sigut especialment plujós al Regne Unit i ha obligat a cancel·lar el We Are FSTVL a Londres– i a la dificultat per trobar artistes de talla mundial com a caps de cartell, cada vegada més centrats en les seves pròpies gires.

NOVA YORK: Lluny de ser un epicentre festivaler.

Notícies relacionades

Com enamorar sense cursileries

Una òpera de nova creació

El gran festival de música a la ciutat de Nova York és el Governors ball, una cita que va debutar amb una única jornada l’any 2011 i que ha anat evolucionant fins a reunir en tres dies més de 100.000 persones. De la seva ubicació original, a l’illa davant l’estàtua de la Llibertat, el festival ha passat per altres localitzacions fins arribar l’any passat al que té opcions de quedar com la seva llar definitiva: Flushing Meadows Corona Park, al barri de Queens. Ha sumat a la seva oferta indie i electrònica el pop, el rap, el R&B i artistes que desafien l’encasellament en gèneres.

Una mica més antic és l’altre gran festival urbà de música de la Gran Poma, Electric Zoo, dedicat des del 2009 a electrònica i dance i que a principis de setembre reuneix més de 80.000 persones a Randall’s Island, l’illa encaixonada entre Manhattan, Queens i el Bronx, que va ser alguna vegada també escenari per al Governors. Després d’una problemàtica edició l’any passat, que es va inaugurar amb cancel·lacions i retards i va acabar amb caos i demandes per la sobrevenda d’entrades, no s’han anunciat encara dates ni artistes per a aquest 2024.