CRÍTICA
Wagner i Parra, duo operístic
Ja a la recta final de la seva temporada, l’OBC ha volgut mirar al repertori operístic oferint seleccions de dues obres d’orientacions estètiques diferents.
A la primera part es va estrenar una suite de Justice, l’última òpera del compositor Hèctor Parra, que va viure la seva première al gener al Grand Théâtre de Ginebra. Aquesta reducció d’una mica més de mitja hora –encàrrec de l’Auditori- presenta només un escorç de l’obra, una proposta nascuda del director d’escena i cineasta suís Milo Rau que té com a teló de fons un accident a la República Democràtica del Congo d’un camió que transportava àcid sulfúric que es va estavellar contra un autobús, tragèdia que va acabar amb la vida d’una vintena de persones.
L’òpera comença quan la multinacional minera responsable de l’accident celebra un sopar benèfic per construir una escola a la localitat congolesa (després d’oferir 250 euros per nen mort i 1.000 per cada adult com a indemnització). Amb llibret en francès del congolès Fiston Mwanza Mujila, Justice dona la paraula a les víctimes, i a la suite la soprano Lauren Michelle, que a l’estrena va interpretar els personatges de l’avocate i la mare de la jeune fille, va oferir moments dels dos rols.
Abans es va escoltar l’obertura, d’ambient entre de fosc i festiu, amb una orquestra de més de 90 efectius, sense electrònica i amb un colorista aparell de percussió. Michelle va aportar una veu bonica, d’elegant fraseig, excel·lent ús dels reguladors i imponents aguts, sabent sobreposar-se al poder orquestral. La suite funciona com a peça de concert, tot i que, com sol passar en aquests casos, la música queda descontextualitzada de la trama, lluny de la força teatral que requereix immersa en un clímax etern.
Parra va explicar detalls de l’obra i va afirmar que es va basar en melodies, cançons i danses de la zona. "Amb el nostre treball intentem reclamar dignitat per a milions de persones al cor de l’Àfrica", va sentenciar.
A la segona part una OBC inspiradíssima va revisar fragments de Götterdämmerung (El crepuscle dels déus), tercera jornada, i final, de la Tetralogia wagneriana de L’anell del nibelung. Amb un so brillant, el titular del conjunt català, Ludovic Morlot, va realitzar petits miracles a l’oferir una lectura contundent i ben plantejada, comptant amb l’atractiu material vocal de la soprano irlandesa Sinéad Campbell Wallace a la Immolació de Brünnhilde.
Notícies relacionadesLa cantant va lluitar per no ser fagocitada per un Morlot que no va equilibrar nivells. En tot cas, va emocionar la prestació dels meravellosos solistes de trompa, trompeta, travessera i fusta en general, mentre que a la corda greu, estrella de la vetllada, li va faltar cos en moments clau.
‘Justice’ i ‘El crepuscle dels déus’ OBC. L’Auditori . 10/05/2024
- "Els comunicadors en ciència no hem d’espantar, però pinta malament"
- Mari Carme Òrrit Pires: Una bagenca a l’ull de l’huracà del drama dels desapareguts
- Ràbia i desconcert per la pallissa a un menor a Sant Joan de Vilatorrada: "Tant de bo no fos real, sinó intel·ligència artificial"
- Aparca sobre la vorera i acaba detingut per portar droga al cotxe
- Reforç de la línia La freqüència de la L1 del metro de Barcelona continua sent més baixa que la del 2022 malgrat el gran augment d’usuaris
