El depredador se’n va de caça

Les males terres a què al·ludeix el títol de l’última entrega de la franquícia inaugurada el 1987 amb Depredador pertanyen a un planeta, Genna, on arriba el predator protagonista a la recerca de la seva presa, una criatura molt més grossa, poderosa i mortífera que no pas ell. Si la caça, ja que aquest és el destí dels depredadors procedents d’un altre planeta, demostrarà al seu sanguinari pare que no és la més feble del clan.

El guió cap en una vintena de pàgines. És simple i breu, però tampoc dona gaire joc més enllà d’algunes escenes d’acció ben resoltes i un ampli mostrari d’obstacles que ha de vèncer el protagonista amb les rastes, ullals exteriors, pell tatuada i armament reconeixibles. Herbes que tallen com ganivets, plantes amb espines paralitzants, lianes que s’enrosquen i bisons d’os gegants són alguns dels obstacles que posen a prova al sanguinari predator, que, a mesura que avança el relat, arriba a tenir un indici d’humanització. Hi contribueix un personatge una mica més interessant que ell, l’androide amb el cos trossejat en dos que encarna Elle Fanning. Veure’n el tors i el cap d’una banda i les cames de l’altra ens remunta a l’esperit de la sèrie B gore, encara que el film sigui car i massa digital.

Notícies relacionades

La il·lustradora i muralista Amaia Arrazola mor als 41 anys

Un western violent, però serè

‘Predator: Badlands’

Dan Trachtenberg (Estrena: 7/11/2025)