De cap fàbrica de vinils a Espanya a tres

El 2012 no quedava cap fàbrica de discos de vinil a Espanya. Normal: l’extermini del microsolc iniciat per la gran indústria discogràfica als 80 havia culminat als 90 i res feia pensar que passaria el que està passant. El CD, tot i que ja molt tocat per la pirateria i la música digital, regnava suprem com a format físic, també als segells independents. Llavors, el 2013, tres amics van obrir la planta de premsatge de vinils Krakatoa Records a la ciutat de Castelló. "Va ser una idea boja", diu Bernat Fayos, un dels tres socis. Un grup empresarial va fundar Press Play Vinyl a Urduliz (Biscaia) el 2019 i Mad Vinyl va començar la seva activitat a Algete (Madrid) el 2020.

Krakatoa va començar com "una aposta irracional" de fans del vinil, assenyala Fayos, de 42 anys i membre de la formació de ska Bandits. Amb unes velles màquines nord-americanes i amb el mètode d’assaig i error van anar aprenent l’ofici. Va ser decisiu el suport del seu camarada Radomir, txec per a més i important informació. No només pels seus coneixements de mecànica i enginyeria. En un viatge a Praga, Radomir va aconseguir un tresor: material curricular dels estudis per ser tècnic de premsatge de vinils. Resulta que a la República Txeca hi ha la fàbrica principal de GZ Media, en funcionament des del 1951, en l’època soviètica, i colós europeu, si és que no mundial, de la fabricació de microsolcs. Una indústria nacional en tota regla que té per tant la seva formació professional.

Visió i injecció de capital

Hi ha persones amb visió. Després de diverses visites a Krakatoa, Enric Pedascoll, director de la discogràfica barcelonina Satèl·lit K, va entrar el 2019 com a soci de la fàbrica d’elapés i singles. La injecció de capital va permetre la renovació de la maquinària. Els impulsors del que semblava una bogeria viuen de Krakatoa en l’actualitat. No només això: treballen sobretot per a marques independents amb què senten afinitat (Liquidator, Say It Loud, Bon Ritme, Casba, Potencial Hardcore, per descomptat Satèl·lit K). Tot i que no tenen cap problema a manufacturar discos de metal o electrònica de ball, ni a satisfer encàrrecs de multinacionals si els n’arriben de retruc. Una aventura underground amb final feliç.

L’associació cultural Salvadiscos va obrir les portes a Barcelona el juliol de 2021. Salvadiscos de vinil, és clar. Des d’aleshores, gairebé 10.000 persones han sigut sòcies de l’entitat durant un període o un altre. L’espai és alhora punt de trobada per a aficionats durs a la música (negra, principalment), botiga de discos i pedrera de "selectors", que no discjòqueis, a través dels seus tallers i les oportunitats al comandament dels giradiscos que brinda. Salvadiscos també ofereix serveis externs de backline i selectors a qui vulgui contractar-los, que no són pocs.

"Un selector de discos de vinil és un entès –diu David Ayllón, gestor de Salvadiscos–. Algú que s’ha esforçat a aconseguir el material i que ha estudiat el viatge sonor que proposarà". Sempre ha sigut així a les microescenes de fanàtics de la música dels anys 50 i 60. Ara s’expandeix més enllà d’aquests guetos. "Cada vegada hi ha més bars i clubs a Barcelona amb dos [plats] Technics –assenyala Ayllón-. Gairebé havien desaparegut i estan tornant".

Salvadiscos presta atenció a la qualitat del so, i molta. Però res a veure amb els anomenats bars o cafès audiòfils. Són una tendència internacional que a Barcelona compta almenys amb dos exponents, l’Oblicuo Hi-Fi Bar i el Curtis Audiophile Cafe. La reproducció en alta fidelitat va assolir nivells sorprenents als 60 i sobretot als 70, quan regnava el vinil. És la carta que juguen els també coneguts com a listening bars, amb sistemes de so que a les orelles educades en l’streaming converteixen la música en una cosa semblant a una fantasmagoria de fira per als terrícoles del segle XIX. La música és gairebé corpòria i ho omple tot sense la necessitat d’un volum dement.

Gentrificació

Notícies relacionades

La gala benèfica People in Red és la Met Gala catalana

Guia per a una bona aplicació del retinol

Gentrificació és un concepte d’origen urbanístic i immobiliari que fa referència a la substitució de la població d’un veïnat per una altra de més rica seguint una lògica capitalista. Un mecanisme molt semblant es dona en aspectes de la cultura popular. Bàsicament, tot el que reneix, reneix més car i deixa fora de joc els seus consumidors de tota la vida. Va passar amb les tapes, ha passat amb els tatuatges i el pa de qualitat i està passant amb el vinil. Els listening bars són el màxim exponent de la gentrificació del vinil, amb permís de les reedicions de discos amb un gramatge digne d’una guillotina.

Al mercat del col·leccionisme de discos, Discogs també ha tingut un efecte gentrificador. Discogs és una base de dades discogràfics descomunal, un tresor, alhora que un mercat de discos igualment descomunal. No hi ha botiga que no tingui la seva oferta a Discogs, lloc on també infinitat de particulars creuen que es faran rics amb les seves col·leccions. "Discogs funciona com a comparador de preus i com a tal crea especulació –diu Jordi Llansamà, cap de BCore i comprador de discos–. Ho fem tots".