"Madonna és una vella verda" o l’art de provocar

"Madonna és una vella verda" o l’art de provocar

FERRAN MONEGAL

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

A vegades em pregunto què dimonis fan algunes criatures que han sigut importants conductors de programes, rellevants estrelletes a l’star-system de la galàxia televisiva, i que ara veiem incrustats com a peces de farcit en mediocres espais. No sé si ho fan per un sentit de la supervivència televisiva desesperada.

Posem per cas Xavier Sardà. L’observo moltes tardes en el programa TardeAR d’Ana Rosa Quintana (T5). Potser es tracta d’una irresistible necessitat, molt comuna en el món de la tele, de mostrar-se. Sortir perquè el vegem, i així existencialment reafirmar-se. La pregunta, no obstant, continua sent: ¿per fer què? Dilluns hi va haver un moment, quan parlaven de Madonna i el seu triomf davant dos milions de persones a Copacabana, en què Sardà va demostrar la seva funció en el programa: aconseguir excitar perquè s’arribi a un clima de provocació delirant i que l’audiència es dispari.

Notícies relacionades

Sardà coneix bé l’art de llançar petards. En vista del vídeo de Madonna al Brasil, fent una morrejada a una ballarina del seu equip, i després executant moviments de masturbació molt intensos i teatrals, Sardà va prendre impuls i va exclamar indignat: "¡Ja és grandeta per estar amb aquestes coses! ¡Aquesta pobra ballarina no té més remei, com a professional que és, que morrejar-se amb ella!". I disfrutant del trastorn que provocava, va llançar la seva traca final: "¡Madonna és una vella verda! ¡Ja està! ¡Té 66 anys, és antiga, és tristíssim acabar així, francament, una porqueria!". ¡Ahh! ¡Com va aconseguir encendre aquell plató, Xavier Sardà! Això que "¡és una vella verda!" va ser el gran detonant. És molt probable que a Sardà la senyora Madonna li importi un rave, però Ana Rosa l’ha col·locat allà perquè faci aquesta feina. I la fa.

Sardà té precisament la mateixa edat que Madonna, però no ha oblidat les tècniques que va aprendre amb Gestmusic, quan aquesta productora era de Toni Cruz i els Mainat. Allà el van foguejar posant-lo al capdavant de Moros y cristianos, abans de Crónicas marcianas. Per Sardà, un programa s’aixeca a base de piròmans que transformin el plató en una falla valenciana cada tarda. Abans, quan ell era el cap, contractava Coto Matamoros perquè fes d’incendiari. Ara li toca a ell fer aquesta feina. Sortir a la tele o no sortir, aquest és el dilema. Per a alguns, insuportable.