L’amistat, posada a prova

¿Què passaria si un dels teus millors amics s’abonés a la teoria que la Terra és plana? Aquesta absurda idea o qualsevol altra teoria de la conspiració poden estar més a prop de nosaltres del que pensem o així ho demostra Conspiranoia. La idea de la nova obra de teatre escrita conjuntament per dos sòlids dramaturgs: Jordi Casanovas (Jauría, Alguns dies d’ahir) i Marc Angelet (Lapònia, Una teràpia integral) va sorgir arran d’una història real que els va contar una amiga: una professora que va explicar els planetes i l’univers en una classe es va trobar després amb la mare d’una alumna que va voler saber si també explicaria l’opció alternativa perquè a casa seva no creien que la Terra era esfèrica, sinó plana. "Sempre pensem que aquestes persones viuen lluny, que són als EUA, però les tenim més a prop del que pensem", diu Casanovas, que també dirigeix el muntatge.

Conspiranoia està protagonitzat per Mia Esteve, Eduard Farelo, Àurea Márquez i David Vert, quatre intèrprets que, igual que els personatges de la comèdia, es coneixen des de fa temps. Han coincidit tant en teatre com en televisió (Com si fos ahir), cosa que va facilitar el procés d’assajos d’aquesta divertida peça plena de mala bava, girs inesperats, sorpreses i secrets.

L’acció transcorre a la casa d’estiueig de la Clara (Àurea Márquez), exitosa dissenyadora d’interiors casada amb el Roger (Eduard Farelo), un conegut periodista radiofònic, i tots dos reben la visita d’altres col·legues de sempre: l’Àlex (David Vert), un escriptor respectat que no acaba de trobar la seva parella ideal, i la Sònia (Mia Esteve), una geòloga que s’ha bolcat en la feina després de la seva separació.

La reunió s’ha muntat per fer entrar en raó la Clara, abonada a la teoria terraplanista. Per interpretar el paper, Márquez, que no coneix cap terraplanista, diu haver-se inspirat en persones pròximes "que s’aferren a una ideologia per tenir una identitat i un lloc al món perquè estan perdudes".

Notícies relacionades

La vida sense Paul Auster

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

Tots estan en crisi

Més enllà de plantejar si és possible mantenir l’amistat quan no congeniem amb les idees dels nostres col·legues de sempre, l’obra penetra en els veritables motius que han fet que la Clara, una dona intel·ligent, s’agafés a aquesta estranya teoria. En realitat, tant a ella com a la resta dels seus amics, tots ells vorejant els 50, els falta alguna cosa. Tots estan en crisi per diferents motius. "Cada personatge té la seva mirada personal, coses que mai han explicat que han contribuït a erosionar la seva amistat", diu Casanovas. I tot això aflorarà en el pitjor moment i de la pitjor manera. "Els col·legues que es coneixen des de fa 40 anys es coneixen perfectament i saben què els molesta de l’altre", apunta Vert. Per a Farelo "l’obra parla de tolerància". D’una banda, mostra la dificultat de mantenir les amistats al llarg del temps "perquè sempre hi ha coses que ens distancien". De l’altra, retrata la realitat dels grups de WhatsApp i les infidelitats.