Dues dècades d’excel·lència

E l Cuarteto Quiroga, distingit amb el Premi Nacional de Música el 2018, va celebrar dues dècades de vida en el cicle Palau Càmera de l’auditori modernista, incloent-hi una estrena absoluta. Format pels violinistes Aitor Hevia i Cibrán Sierra (ahir reemplaçat per Carole Petitdemange), pel violista Josep Puchades i per Helena Poggio al violoncel, el conjunt va deixar clar el seu nivell d’excel·lència. Fundat el 2003, té l’orgull d’haver-se convertit en el primer conjunt en residència del Palau Reial de Madrid a càrrec dels Stradivarius de la col·lecció palatina i pren el seu nom del violinista gallec Manuel Quiroga (1892-1961), que en el zenit de la seva carrera va patir un accident a Nova York que truncaria la seva trajectòria.

L’obra que es va estrenar era un encàrrec del Palau i del Cuarteto Quiroga a la compositora Raquel García Tomás, Premi Nacional de Música 2020, que ha escrit per a aquesta celebració À plein, que va acomiadar la primera part. Segons s’explica en el programa de sala, l’autora remet a la recerca "d’una sonoritat plena" que neix de la utilització de cordes doblades per guanyar en projecció i tímbrica. Això es va posar de manifest en molts fragments de la complexa À plein, que explota diverses possibilitats tècniques i expressives dels instruments; sinuós, atmosfèric, de racons punxants, els repetits glissandi li brinden un aspecte gairebé electrònic més que fantasmagòric, tot molt contrastat i amb moments èpics de pur lirisme.

Notícies relacionades

Pere Lluís Font, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Una mirada crua a la violència sexual

No podia faltar una obra de Haydn, que va consolidar la forma i que va obrir el concert amb l’Op. 42 Hob: III, integrada per breus miniatures interpretades amb gran elegància i aparent facilitat. Un altre dels grans del gènere és Beethoven, de qui es va escoltar el seu Quartet per a cordes núm. 1, Op. 18 (1799), famós pel seu Adagi inspirat en l’escena de la tomba de Romeo i Julieta; l’obra va estar servida amb virtuosisme i perfecta acció de conjunt.

La festa la va acomiadar una joia del segle XX firmada per Bartók, el Quartet per a cordes núm. 3 (1929), que innova en el format amb moviments sense solució de continuïtat, així com una escriptura que recorre a pizzicati, glissandi, sordina, percudits... L’execució va ser memorable, amb un fraseig ple de clarobscurs i un domini tècnic absolut..