Desimboltura i vandalisme ple de ‘frivolités’

El nen Jean-Paul Gaultier somiava crear espectacles desenfrenats, cabarets emplomallats de Folies Bergère com els que llançava la tele en blanc i negre. Retirat de la passarel·la però transformat en una de les icones vives més famoses de l’alta costura, el dissenyador es pot permetre portar a terme el seu somni d’infància, un autèntic varietés chic amb molta desimboltura, 18 intèrprets i desplegament multimèdia. Ell mateix codirigeix el muntatge, fusió de dansa, circ, música gags més o menys elaborats i, el seu millor reclam, 300 peces de vestuari per omplir el teatre Coliseum amb una aclaparadora desfilada.
Fashion Freak Show enganxa al principi per la seva curiosa barreja entre moda i teatre, també per embastar un argument sobre la infantesa i els primers anys de carrera del modista. Des de la transformació del seu osset de peluix en una figura transgènere avant la lettre als problemes a l’escola, amb la seva musa Rossy de Palma interpretant al vídeo la mestra que reprimeix l’ànsia de dibuixar. Les imitacions d’Anna Wintour i Karl Lagerfeld tenen certa mordacitat, personatges del món que acullen amb menyspreu les primeres i arriscades col·leccions de l’enfant terrible Gaultier. L’idil·li amb Francis Menuge i la mort d’aquest per sida aporten el toc sentimental i donen l’excusa per a un repartiment de preservatius que mai estan de més.
Una mitja part innecessària
Notícies relacionadesDesprés d’una mitjana part innecessària, el xou reprèn el seu ritme frenètic, però es deixa pel camí la dramatúrgia. Sense la voluntat ja d’explicar una història, se succeeixen les escenes amb temàtiques diverses i disperses com la cirurgia plàstica o l’homenatge a peces clixés de la casa com el vestit cotilla. Veiem com una desganada Catherine Deneuve dicta des de la pantalla el credo del dissenyador mentre l’histrionisme de les coreografies es va descafeïnant a força de repetir els mateixos recursos. El potencial de talents individuals com el de la cantant Demi Mondaine es queda atrapat en tòpics a l’altura de La vie en rose de Piaf. I així, mentre els excessos naïf van deixant pòsit, l’autoreferencialitat convoca per insistència el temut fantasma de l’avorriment.
Els fans de Gaultier no hi estaran d’acord, perquè, malgrat els seus desajustos, aquesta revista moderna serveix amb safata tot l’estil creatiu del dissenyador, amb les seves llums ben presents (l’obertura de la moda a la sexualitat, a l’humor, al vandalisme, a la representació de la diversitat ètnica i els cossos no normatius), però també projecta algunes ombres d’un univers escorat cap al nihilisme i ple de frivolités.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos