Agullana, terra de suro, rutes i menhirs

La població d’Agullana, ubicada a la comarca de l’Alt Empordà i a molt poca distància de la frontera francesa, pot presumir de tenir un gran patrimoni de la indústria del suro, que encara es treballa de manera artesana, i reivindica el seu passat de manera orgullosa. I és que el marc natural on s’ubica fomenta el suro i també moltes rutes i senders. S’explica que són molts els municipis que asseguren que van ser els primers a fer taps de suro. Agullana també reclama aquesta condició. El cert és que ja hi ha documents al segle XVIII que acrediten que el suro ja formava part del teixit productiu de la localitat. Una visita a la població ens permetrà aproximar-nos al seu llegat històric relacionat amb el suro.

Dificultat elevada

Si el que volem és fer alguna ruta a peu o amb bicicleta, som també al lloc perfecte. Destaquen, per exemple, la ruta inclosa als senders locals que ens portarà des d’Agullana fins a l’ermita de Santa Eugènia. Podrem completar també l’itinerari entre Darnius i Agullana. I si volem emocions més fortes, hi ha la ruta de senders de gran recorregut entre Agullana, Boadella i Terrades. Si l’opció és la de la bicicleta BTT, res millor que la ruta de Santa Eugènia tot i que haurem de tenir en compte que es tracta d’una ruta on ens adverteixen per endavant de la seva dificultat molt elevada.

Notícies relacionades

El bressol de l’excursionisme

La Patum, 20 anys com a patrimoni universal

Si trepitgem Agullana des del primer moment, ens adonarem del fet que és un territori amb una gran història. Per exemple, a banda del suro i la seva riquesa natural, encara conserva restes megalítiques. En aquest sentit, des de la web municipal ens expliquen que fins al moment "no s’ha trobat cap assentament nòmada del paleolític, però la privilegiada situació en una zona de pas i intercanvi cultural com és la serra de l’Albera fan que sigui molt probable l’existència d’algun d’aquests assentaments al terme municipial. Les primeres restes conservades pertanyen al neolític final i del calcolític, és a dir, dels anys 2500-1800 aC".

I la informació queda ben completada amb aquesta explicació: "En relació amb la finalitat d’aquests menhirs, les hipòtesis apunten cap a un mateix destí: assenyalar camins de transhumància o servir de centres de reunió". En definitiva, Agullana és tot història.