El Watusi balla al Lliure

Portar a escena una novel·la de 900 pàgines sembla, d’entrada, un projecte agosarat. Si la novel·la en qüestió és El día del Watusi, l’audàcia es converteix en temeritat i voreja el deliri. L’obra magna de Francisco Casavella és una torrencial novel·la de culte que cobreix un arc temporal de 15 anys i que, a través d’una prosa selvàtica plena de personatges, referències i mites, desplega un febril relat alternatiu de la Transició espanyola per acabar dinamitant-lo des de dins. Iván Morales ha convertit aquest Himàlaia literari en un espectacle teatral de quatre hores i quart (amb dues pauses) que, a partir d’avui i fins al 5 de maig, prendrà per assalt el Teatre Lliure de Gràcia amb totes les entrades venudes abans de l’estrena. Un repte descomunal.

"La lectura d’El día del Watusi et contagia moltes coses, i una d’aquestes és una determinada ambició –apunta Morales, que firma l’adaptació del text i la direcció del muntatge–. Portar-la a escena es va convertir en una obsessió, una espècie de Moby Dick. Una bogeria. Muntar això ha sigut com perseguir la gran balena blanca". L’afany, assenyala, ha comptat amb un al·licient especial: respondre a totes les veus que "asseguraven que això no es podia fer". "Enfrontar-te a una cosa així –afegeix– és una de les sensacions més potents que pots tenir com a artista".

El día del Watusi segueix els passos de Fernando Atienza, un pícar arribista criat a les barraques de Montjuïc durant el tardofranquisme a qui, per una sèrie de peripècies, li correspon ser testimoni del paper que les elits econòmiques i polítiques de Barcelona tenen en la transformació física i moral de la ciutat amb l’arribada de la democràcia (un exercici d’extirpació de la memòria executat amb tanta supèrbia com incompetència). En l’espectacle del Lliure, el paper d’Atienza l’interpreta Enric Auquer, a qui acompanyen en escena Guillem Balart, David Climent, Bruna Cusí, Raquel Ferri, Vicenta Ndongo i Xavi Sáez.

Connexió amb el carrer

Auquer destaca que la refutació del relat oficial de la Transició que la novel·la de Casavella va plantejar fa més de 20 anys (El día del Watusi es va publicar en tres volums entre el 2002 i el 2003) resulta bastant menys frívola que molts dels discursos que es fan ara en aquest sentit perquè, en el seu cas, "la reflexió política sorgia d’una connexió genuïna amb el carrer i no estava feta amb una intenció partidista ni des d’una posició de privilegi".

En la seva estrena com a protagonista d’un muntatge teatral, Auquer porta a terme un tour de force "esgotador". "Al final de la funció acabo veritablement cansat. Per primera vegada entenc això de deixar-se la pell a l’escenari". Igual que la resta del repartiment, l’actor no només se les ha d’haver amb una prosa "barroca i plena de subordinades" (aquí els altres intèrprets riuen i assenteixen), sinó que a més balla, canta i està en continu moviment durant les quatre hores. La música i el ball juguen un paper fonamental tant a la novel·la –"si llegeixes Casavella, el llegeixes amb música al cap tota l’estona", diu Morales– com en la proposta escènica.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

"La base del nostre dispositiu performatiu són les misses evangèliques: experiències escèniques molt catàrtiques que poden durar molt temps i que generen un sentiment de comunitat i de transcendència", explica el director, que compara el que passa a l’escenari, aquesta "missa watusiana", amb "buscar Déu en un after o anar-te’n de festa durant tota una setmana". "Som part d’una secta", comenta Bruna Cusí.

El resultat, admeten tots els implicats, és desmesurat perquè no pot ser de cap altra manera. "Aquesta és una obra preciosament imperfecta –assegura Auquer–. Hi ha molt marge per a l’error i tota l’estona existeix la possibilitat que tot surti malament. O que l’espectacle caigui i després torni a remuntar. Aquesta sensació és una cosa molt bonica. És gairebé màgic".