83 ajuntaments catalans opten a les ajudes de la llei de barris

El Govern ja té sobre la taula els primers candidats a una subvenció de la nova llei de barris. Un total de 83 ajuntaments han presentat projectes que aspiren a revertir situacions de vulnerabilitat des de diferents àmbits: urbanístic, ambiental o social. Es tracta de la recuperació d’una iniciativa de l’Executiu de Pasqual Maragall, que Salvador Illa va anunciar al convertir-se en president, nomenant un comissionat, Carles Martí, per capitanejar la iniciativa.

Aquestes ajudes no es produïen des de l’última convocatòria del 2010, segons va recordar Martí ahir al valorar la bona resposta de les ciutats, els pobles i les viles, per la qual cosa hi havia certa "gana". Els 83 projectes corresponen a 83 municipis (aquesta vegada no s’han presentat candidatures conjuntes, com en edicions anteriors) de 30 comarques, corresponents a 8 vegueries catalanes, i "són representatius de la realitat del país tant per mida com per pertànyer tant a entorns rurals com urbans".

Els recursos destinats per part del Govern en aquesta primera convocatòria són de 200 milions d’euros, que es repartiran entre els projectes que aconsegueixin una puntuació més alta seguint els barems que marca la llei i que valorarà una comissió de gestió del fons que estarà formada per 25 persones procedents tant de l’Administració catalana (principalment la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica però també altres departaments), les entitats municipalistes i el teixit social.

Del 50% al 70% de l’import

S’elegirà "els que més contribueixin a revertir situacions de vulnerabilitat", segons el comissionat. Els que aconsegueixin finalment l’ajuda de la llei de barris, que anirà del 50% al 70% de l’import total del projecte en funció de la dimensió del municipi, tindran fins a cinc anys per desenvolupar-lo. Les 83 sol·licituds rebudes representen una quantia de 1.260,7 milions i la sol·licitud de subvenció a la Generalitat (són cofinançats pel mateix consistori o per altres administracions) és de 777,5 milions.

Els projectes hauran de plantejar transformacions físiques del barri –des de convertir en zona de vianants carrers fins a millora d’il·luminació o rehabilitació de vivendes–, mesures mediambientals i accions sociocomunitàries, que poden anar des del foment de l’ocupació fins a millores al comerç de proximitat o programes d’integració o específics per a infància o gent gran.

Notícies relacionades

L’Exèrcit assaja un escut contra atacs de drons

La Cambra catalana ret homenatge a Companys

El procés d’avaluació arrenca ara. Carles Martí, acompanyat del subdirector d’Habitatge, Pep Casas, va assegurar que les 83 candidatures d’aquesta primera edició poden acabar sent menys, al produir-se equivocacions o projectes que no compleixin amb els requisits de la llei i, per tant, quedin descartades. La Conselleria de Territori es dona temps fins a final d’any per portar a terme la validació i puntuació, també la correcció en el cas que no sorgeixi com a mínim un projecte per vegueria, com estableix la normativa.

La resolució provisional, va concretar, serà abans de final d’any i es comunicarà als ajuntaments perquè, a mitjans de gener del 2026, aquests puguin acceptar les ajudes de la llei i activar el projecte. L’objectiu és repetir aquest mateix procés a partir de la primavera, perquè els ajuntaments de la segona convocatòria es presentin abans del 30 de setembre i, una altra vegada, es resolgui a l’acabar el 2026. "Voldríem que fos una política estructural, que es mantingui governi qui governi", va desitjar el comissionat.